La quota del 6% del català a l'audiovisual, una enganyifa més de l'Estat

La llista d'incompliments per part de l'Estat a Catalunya és tan llarga que, més que promeses, n'hauríem de dir ja enganyifes. Durant tota la negociació, s'ha partit del supòsit que les quotes lingüístiques afectaven els gegants internacionals com Netflix, Disney o Amazon. En canvi, un cop Sánchez ha amarrat el vot republicà per als pressupostos, ara el seu Ministeri d'Economia es despenja amb una qüestió legal discutible que, en tot cas, hauria d'haver esgrimit abans.

L'argument administratiu, en realitat, és una cortina de fum que amaga el veritable motiu de no garantir quotes per al català. Quin és? Doncs la manca de voluntat política. L'Estat vol lligar per a Madrid la capitalitat del sud d'Europa pel que fa a l'audiovisual i, per això, ha fet una llei tova on demana a les plataformes un 5% dels seus ingressos com a contribució al sector allà on Itàlia exigeix el 12,5% o Àustria el 20%.

Si es volgués obligar les plataformes a respectar la pluralitat de llengües hi ha mecanismes que ho permetrien. Però l'actitud de l'Estat no és la del negociador honest, sinó la del tafur que, a la màniga, hi guarda l'as d'un impediment legal, deixat caure sobre la taula de joc en el moment més oportú.