La recollida selectiva creix el 2019 un 9% i arriba al 45% del total de residus, la xifra més alta fins ara a Catalunya

ACN Barcelona.-La recollida selectiva va augmentar un 9% el 2019 respecte a l'any anterior i va arribar al 44,8% del total dels residus municipals -1,8 milions de tones-, la xifra més alta fins ara a Catalunya. En el balanç de generació i recollida de residus aquest dijous, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, s'ha mostrat optimista sobre l'objectiu d'arribar al 50% de la recollida selectiva aquest any i ha reivindicat el paper d'ajuntaments i altres ens. El director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha apuntat, sobre l'impacte de la pandèmia -molt clar en la generació de residus-, que no han notat un relaxament dels hàbits de la població. El Berguedà pren el relleu a Osona com la comarca que més recicla.

A Catalunya es van generar l'any passat 4 milions de tones de deixalles. Això significa 1,4 quilos per habitant al dia (526 kg\/hab\/any). En comparació amb els indicadors econòmics -el PIB i la variació interanual PIB-, la generació i la variació de la generació per capita se situa per sota del creixement econòmic i es confirma la tendència dels darrers anys de "dissociació entre generació de residus i creixement econòmic", ha destacat el conseller Calvet.En termes d'emergència climàtica, la recollida selectiva va evitar el 2019 l'emissió de 564.000 tones de gasos amb efecte d'hivernacle. Aquesta xifra equival al CO2 que produeixen 564.000 vehicles durant un any que facin 10.000 quilòmetres.Per fraccionsTotes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva van pujar el 2019 respecte al 2018. La que més va augmentar va ser el paper i cartró (+29%). Aquest increment s'emmarca en l'augment de les compres electròniques -moltes en capses de cartró- i la disminució del preu del paper, que ha fet desaparèixer pràcticament els furts als contenidors de color blau, indiquen des de l'ARC. El vidre és la següent fracció en percentatge d'augment (+6,6%), una xifra molt alta si es té en compte que les més de 200.000 tones recollides la situen a nivells assolits el 2008, quan es va produir el màxim històric. Arriben al màxim registrat la fracció orgànica dels residus municipals, amb un increment del 6% respecte al 2018, i els envasos lleugers, amb un augment del 4,5%. El servei de recollida de l'orgànica s'ha prestat a 793 municipis, dels quals 294 tenen també implantat autocompostatge.Amb tot, els responsables de l'ARC fan una crida general per augmentar la recollida selectiva, sobretot de l'orgànica, ja que actualment se'n selecciona un terç de la que es genera i per tant queda "molt camí per recórrer", han advertit. La fracció resta, la que no es recull de forma selectiva, va disminuir un 3,75%, amb 2,2 milions de tones. Gairebé el 70% s'ha destinat a tractament mecànic biològic previ a la disposició final. D'aquest, el 23,4% ha anat a l'abocador sense un tractament previ. La destinació final a dipòsit controlat ha anat davallant des del 43,3% el 2014 fins al 32,9% el 2019. El 2035, segons les noves directives europees, només s'hi podrà dur el 10% dels residus generats.Berguedà: dels últims llocs al capdavant en dos anysEl Berguedà, amb el 68,82% de recollida selectiva, s'ha situat al capdavant de les comarques que més reciclen, i ha "destronat la històrica" Osona (65,4%), ha assenyalat Tost, que ha felicitat en qualsevol cas la feina d'aquesta comarca des de fa anys. L'escalada del Berguedà ha estat fulgurant, ja que fa dos anys se situava en el número 36 de la classificació del total de les 42 comarques. El 2018 va passar al lloc 20. La clau ha estat que els municipis situats a l'eix del Llobregat, que són els més poblats de la comarca, van implantar la recollida porta a porta a finals del 2018. El nombre de comarques que supera el 50% de la recollida selectiva ha passat de 10 a 13 el 2019. Darrere del Berguedà i Osona, segueixen el Priorat, el Moianès, la Segarra, el Pallars Sobirà, el Montsià, la Conca de Barberà, la Garrotxa, l'Alt Urgell, el Bages, la Terra Alta i el Gironès. Aquests nivells es donen, en gran mesura, gràcies a la implantació de sistemes altament eficients de recollida selectiva, com el porta a porta i els contenidors intel·ligents. A més, les quatre primeres comarques -Berguedà, Osona, Priorat, i Moianès-, amb una recollida superior al 60%, ja estarien complint l'objectiu europeu. Calvet ha destacat que la implicació de les administracions locals i supralocals és "essencial" i que calen "més esforços" per incrementar la recollida selectiva, "amb la implantació de models eficients, com el porta a porta, contenidors intel·ligents o models de pagament per generació, i assegurar que el comerç i els serveis realitzen correctament la recollida selectiva". El 2020Calvet ha assenyalat que les xifres presentades aquest dijous del 2019, així com la implicació dels ens locals i supralocals, "conviden a l'optimisme" en el camí d'assolir els objectius europeus. La primera fita en el calendari és arribar al 50% de la recollida selectiva el 2020, tal com es va fixar el Govern a partir de les directives europees. El director de l'Agència de Residus ha reconegut que al principi de la pandèmia van témer que la crisi sanitària i el confinament modifiqués els hàbits de la població a l'hora de reciclar, però ha destacat que les dades analitzades mostren que es continuen diferenciant i seleccionant els residus. Les dades que sí que seran molt diferents en el proper balanç seran les de generació de residus. En aquest sentit, Tost ha destacat la caiguda del turisme i ha avançat que en els municipis més dedicats a aquesta activitat s'estan registrant fortes baixades, al voltant del 50%, en la recollida de residus. El vidre, per exemple, va molt lligat al sector de la restauració. També ha recalcat que han notat en aquests mesos un traspàs de residus de les capitals a les ciutats on viu la gent. Mascaretes, al rebuig Encara sobre l'impacte del coronavirus en les relacions socials, Tost ha recordat que les mascaretes d'ús ciutadà van al rebuig -les dels centres sanitaris tenen els seus propis canals de gestió-. En cas que s'utilitzin, els guants també van al rebuig, si bé la recomanació és rentar-se les mans amb aigua i sabó o gel hidroalcohòlic. La nova llei de residusLa nova Llei de prevenció i gestió dels residus i d'ús eficient dels recursos de Catalunya, que ha patit diversos retards en els darrers anys, manté l'últim calendari previst, ha confirmat el conseller. Després del procés participatiu, l'ARC està treballant internament en la redacció d'un text articulat de la llei i té previst enllestir-la el febrer, quan es preveu la represa de l'acció de Govern i l'activitat parlamentària. L'objectiu és que la llei es tramiti al Parlament el segon trimestre del 2021, ha mantingut el titular de Territori i Sostenibilitat. Calvet ha remarcat que la llei ha de permetre "activar mecanismes amb tots els actors, però especialment amb el sector empresarial, per facilitar noves maneres de consumir i també de produir" . El millor residu és el que no és produeix ja que, en la jerarquia de gestió de residus, el primer graó és la prevenció. La nova llei ha de substituir el Decret Legislatiu 1\/2009, vigent actualment, però que constitueix una refosa de texts feta sobre la base de la Llei 6\/1993, promulgada fa més de 25 anys.