La regeneració de les platges: un problema poc ecològic de 800.000 euros anuals

Amb els temporals, la costa desapareix. Sitges ha estat una de les últimes platges on les pluges torrencials s'han endut la sorra. Bona part de la platja d'Aiguadolç ara és un autèntic pedregar. Dimecres passat hi van caure 100 litres d'aigua, 44 en només cinc minuts.

L'aiguat, a més d'emportar-se la sorra, també va fer malbé xiringuitos. I així va quedar la platja:

 

 

El mar regenera la sorra de les platges de manera natural, però ho fa llarg termini. Per accelerar-ne el procés, el Ministeri de Medi Ambient aboca sorra a les platges anualment. Enguany, invertirà gairebé 800.000 euros a regenerar les platges que han quedat més afectades de la demarcació de Tarragona.

Aquestes obres són treballs d'urgència que es fan per reparar, de manera ràpida, els danys que van causar els temporals de l'hivern a platges i esculleres.

Diversos ajuntaments hi donen suport, ja que permeten salvar la temporada d'estiu. Però troben a faltar que no s'impulsi cap altra iniciativa. L'alcalde de Mont-roig del Camp, Fran Morancho, reconeix que és una despesa que es repeteix cada any:

"Ens sembla bé que el Ministeri tingui cada any aquesta previsió de fer l'aportació, però també com a administradors públics pensem que no podem estar llençant diners any rere any, quan podríem plantejar una solució definitiva"

Segons l'Ajuntament de Mont-roig del Camp, la solució definitiva és tirar endavant un projecte creat el 2011. La idea és fer una gran aportació de sorra al nord de la platja i instal·lar-hi un espigó submergit al sud per retenir-la. 

 

 

Un perill per al medi ambient

Les extraccions i abocaments de sorra, però, no convencen tothom. Són "un autèntic crim" perquè maten "tot el que hi ha", com peix petit, ous i alevins, diu Eusebi Saleas, patró major de Confraria de Pescadors de Blanes.

Plataformes ecologistes també critiquen aquestes regeneracions. Tot i això, el que els preocupa no són les obres que s'estan fent ara, sinó les que començaran a finals d'estiu.

El Ministeri té un pla per reordenar tot el flux de sorres amb mesures estructurals. Això implicaria la construcció d'espigons, esculleres submarines i moltes més extraccions de sorres.

Al Maresme, ecologistes consideren que aquestes accions per frenar la regressió de les platges són una amenaça per a l'ecosistema. Enric Badosa, de la plataforma Preservem el Litoral:

"Els dragatges d'urgència són de 40-70 metres cúbics, però el que està previst fer és de més d'1 milió de metres cúbics. L'afectació que tindria tant en el fons marí com en la dinàmica de sediments és totalment inassumible des d'un punt de vista ambiental".

Solucions ecològiques

Els tècnics diuen que s'haurien d'impulsar alternatives que no malmetin la natura. És a dir, solucions a llarg termini respectuoses amb el medi ambient i el mar. Rafel Sardà, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, apunta que "totes les solucions han d'estar enfocades, si es pot, a solucionar quin és el problema de base".

En alguns punts del litoral s'intenta frenar la regressió de les platges potenciant les dunes. Segons Xavier Sigró, del grup de recerca de canvi climàtic de la Universitat Rovira i Virgili, "regenerar de manera natural" proporciona una "reserva de sorra" que permet fer front als efectes dels temporals de manera parcial.

 

 

És el que fan a la platja de la Paella, de Torredembarra, amb camps de dunes i amb la neteja manual de la sorra, deixant-hi les restes naturals.

A Creixell, cada cop que ve un temporal fort de mar, aquest s'emporta part de la sorra de les dunes, en lloc de la platja. D'aquesta manera, "les platges poden durar molt més temps", segons apunta Ramon Farré, del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans.

Els ports, també culpables de la desaparició de platges

La sorra no només desapareix a causa dels temporals. Els ports també en són responsables. A Mataró, el braç del port protegeix els vaixells dels temporals. Això, però, trenca el flux natural de les sorres i fa que s'acumulin en grans quantitats a les platges de llevant, mentre que pràcticament no n'arriba a les de ponent.

Per compensar aquest desequilibri, el Ministeri preveu construir un dic perpendicular a la costa del Masnou. Però l'alcalde de l'Ajuntament, Jaume Oliveras, creu que això "no soluciona el problema de fons que tenen les platges en aquest moment, que és el dèficit de sorra".

Algunes de les obres que preveu el pla del Ministeri començaran a finals d'estiu, però poden durar fins a 15 anys. Però, amb un hivern i una primavera tan plujosos, es fa evident que caldrà aplicar solucions eficaces, duradores i ecològiques.