Marsella, zona zero del narcotràfic a França: del diner fàcil a la reinserció per sortir-se'n

La conversa es desenvolupa mentre els tres joves, de 17, 19 i 20 anys, tallen uns llistons de fusta i els foraden per fer-ne un arbre de Nadal. Tots tres participen en un curset de reinserció laboral de 15 dies. "Voluntàriament", ens diu l'educador Christian Chevassus. "Recomanació del jutge", ens aclareix en Yassin, el més jove. 

El debat gira entorn dels anys de presó que et cauen si la policia et deté en possessió d'una determinada quantitat de droga. No es posen d'acord. En Yassin diu que cinc anys, només. Els altres li recorden que això és perquè és menor, que d'aquí uns mesos ja n'hi caurien el doble. 

D'aquí dos mesos en Yassin ha de fer front al tercer judici per tràfic d'estupefaents i aquest curset de tres hores a la tarda, remunerat, és gairebé la seva darrera oportunitat per treure's de sobre l'etiqueta de "petit traficant de Marsella". Ens diu que fer de fuster és interessant i que li agrada fer anar el trepant.  

"Vaig deixar l'escola als 12 anys. Vaig fer unes quantes tonteries i les educadores i el jutge em van fer venir aquí."

La vida que el Yassin ha tingut li ha donat poques oportunitats per fer altres coses que deambular pel barri, ens corrobora Chevassus. Fa més de 30 anys que tracta amb joves com ells i, a més de ser un amant del bricolatge, dirigeix l'associació Addap 13 que organitza els tallers.

En Yassin transmet alegria i despreocupació. Viu a la Cité Jean Jaurès del districte 14, la mateixa cité on fa dues setmanes es va descobrir el cos carbonitzat d'un jove que no tenia més de 15 anys. 

En Rami, el seu company de taller de 19 anys, ens ensenya la fotografia i ens diu que si volem la imatge, ens la ven. 

El nostre "no" a comprar-la forma part de les "referències" que el Christian ens diu que cal introduir subtilment i sense forçar al llarg del curset: "Per parlar del projecte en què ara participen, el del taller, l'hem de posar a competir amb el seu altre projecte de vida. Parlant-los directament de les maldats del narcotràfic no aconseguirem gaire cosa. Avançarem més parlant d'altres temes i de solucions més normatives que no pas abordant el tema de manera franca i directa." 

Parlar de tot i de res en les converses improvisades amb ells és imprescindible per fer-los entendre com funciona la societat fora del seu món.  

El tercer jove, de 20 anys, no vol sortir a càmera ni dir-nos el seu nom. Diu que fa de "guetteur", de vigilant d'entrada a la seva cité, els blocs d'edificis socials de Marsella on més està instal·lat el microtràfic. 

En Christian matisa: fa d'ajudant de vigilant. O sigui, es dedica a anar a comprar begudes o menjar als que realment fan de vigilants, una feina ocasional per a la qual pot arribar a cobrar 150 o 180 euros al dia. És desconfiat i és ell el que ens pregunta d'on venim, perquè volem parlar amb ells i de què volem parlar. 

Joves condemnats a delinquir?

Malgrat l'evidència de l'atractivitat del narcotràfic per a aquests joves, en Christian Chevassus és optimista. Pels seus tallers d'inserció laboral o "viatges de trencament" fora de Marsella hi han passat desenes de joves. 

"N'hi ha molts que ens segueixen i aconsegueixen fer els tallers. Amb un grup vam estar un mes al Senegal i en van tornar canviats, després de veure que allà obres l'aixeta i no sempre tens aigua", explica.

"És un canvi per als joves, fer un taller amb nosaltres. Encara que no els canviï immediatament, al cap d'un temps sí que s'adonen de la sort que tenen de ser aquí."

Per convèncer tothom --sobretot els escèptics-- de la importància de continuar treballant per allunyar els joves amb altres propostes laborals, Chevassus tira d'un argument economicista.

Explica que "si projectem el problema a llarg termini, aconseguirem economies d'escala". "Perquè impedirem que una pila de joves es trobin amb problemes judicials, que, al cap i a la fi, costen més cars a la societat que si ens esforcem per fer-los tornar cap al camí recte", resumeix.

L'atracció pels diners fàcils i immediats és la raó que més explica per què la gent jove d'aquests barris es posa a treballar en el narcotràfic. Però el policia Romain Soligon no hi acaba d'estar d'acord: "Sempre tenen l'opció de no fer-ho", diu.

Però tot i que la majoria de persones que viuen a les grans torres d'habitatges socials de Marsella són ciutadans honestos, el cas és que moltes d'elles es veuen obligades a col·laborar amb el narcotràfic. 

Perquè aquests barris tenen un problema pitjor: estan aïllats de la resta de la ciutat i això els fa ser un espai ideal per al narcotràfic. No hi ha busos ni metro que hi arribi, i l'autopista i les vies del tren els fan de barrera física. Els edificis estan molt degradats, poden estar-se mesos sense ascensor i el narco hi exerceix una funció paternal.

En aquesta situació, ens diu Soligon, ens hem d'imaginar el cas d'una família monoparental, una mare amb tres fills. "Els 'dealers' li ofereixen ajuda econòmica per pagar el material escolar o fan als nens un petit regal de tant en tant. A canvi ella els ha de deixar la porta del seu apartament sempre oberta perquè ells puguin amagar-hi la droga quan ells vulguin. Quina capacitat té aquesta senyora per dir-los que no?", reflexiona.

Un negoci que s'ha multiplicat per tres des del 2010

Cada barri, doncs, s'ha convertit en una fortalesa on per entrar-hi hi ha check-points o barricades de control on els joves que treballen pel narco obliguen veïns i compradors a parar el cotxe i deixar-lo revisar, no fos cas hi hagués un policia amagat, per exemple. 

Als murs sovint hi ha pintades amb els preus de la mercaderia i fletxes per dirigir el comprador de droga cap al "coffe", el sobrenom que es dona al punt de droga. Cada "coffe" té els preus ben marcats i es promocionen també per TikTok. 

El narcotràfic és un autèntic negoci i els que s'hi dediquen cada vegada més funcionen com una empresa. Soligon, policia del sindicat UNSA, explica que aquest control dels barris els ha donat força per ampliar el negoci: "Actualment, miren de fer més diners. Han buscat diversificar-se i canviar els seus mitjans per blanquejar els diners i per obtenir-ne més. Així que ara no només parlem d'estupefaents, sinó també d'extorsió."

Les dades d'aquest desembre del 2025 publicades per l'Observatori Francès de les Drogues i les tendències addictives indiquen que el negoci s'ha triplicat des del 2010 i que el 2023 va arribar a moure de mitjana 6.800 milions d'euros.

L'informe també destaca que el consum de cocaïna ja ha superat el del cànnabis i que el perfil del consumidor s'ha democratitzat i ja toca totes les classes socials, gràcies al fet que el preu de les dosis també ha baixat.