"La revenja de Putin" i "El negoci dels migrants", a "60 minuts"

"La revenja de Putin"

Vladímir Putin va arrasar a les eleccions presidencials russes del 18 de març. Una de les claus del seu triomf ha estat haver aconseguit recuperar, per a l'imaginari col·lectiu de la societat russa, l'orgull patri i l'aroma de superpotència, perduts dramàticament després de l'enfonsament de la Unió Soviètica.

I, per aconseguir-ho, li ha calgut el fantasma permanent de l'enemic exterior: els Estats Units i els seus aliats occidentals. Basant-se en el fet de l'estratègia occidental presagiada per Washington --l'ampliació i la influència de l'OTAN cap a l'Est, aprofitant la debilitat de la Rússia de Ieltsin--, Putin ha desplegat durant gairebé dues dècades l'estratègia política, militar i diplomàtica de la "resurrecció nacional" com a resultat del menyspreu i la humiliació que entén que han manifestat contra Rússia els Estats Units i els seus aliats.

El reportatge "La revenja de Putin" practica una anatomia d'aquest període històric d'hostilitat, que culminaria en la presumpta intervenció del president rus en el procés electoral nord-americà a favor de Donald Trump i en contra de la que considerava enemiga acèrrima i candidata clarament favorita, Hillary Clinton. Va ser, segons els autors del reportatge, la seva gran revenja.

Al rerefons fonamental de la història, el suport reiterat de Washington a les mobilitzacions i revoltes prodemocràtiques de l'Est i dels països àrabs, que Putin considerava una amenaça per a la seva pròpia supervivència.

Assessors dels diferents presidents nord-americans amb què ha tractat el president rus --Clinton, Bush i Obama--, de Borís Ielstin i del mateix Vladímir Putin, analistes polítics, especialistes en la política russa, periodistes... un ampli ventall de testimonis intervenen en "La revenja de Putin" per completar fidelment el quadre històric d'una relació plena de retrets i de desconfiança, a l'estil de la guerra freda.

Un reportatge de Michael Kirk.

"El negoci dels migrants"

Tan bon punt arriben a les costes europees, els refugiats es converteixen en una mercaderia. "Els immigrants són un negoci", diuen a Itàlia i a Grècia, on confirmen que algunes persones "han fet una gran quantitat de diners aquest any, pel gran nombre que n'hi ha". Qui es beneficia d'aquesta misèria humana? Des de l'especulador més petit fins al més gran, moltes persones fan negoci a costa dels immigrants.

Des de Grècia fins a Itàlia, "El negoci dels migrants" ("Le business des migrants") fa un viatge al cor d'un sistema que converteix la misèria de molts en la fortuna d'uns quants. Segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), milers d'immigrants arriben cada dia a les costes d'Europa. Una allau que s'ha convertit en un negoci rendible per a tot tipus d'especuladors oportunistes. Sebastiano Buzzi, un membre de la màfia detingut per la policia italiana, a qui havien intervingut el telèfon, assegura que "el negoci dels immigrants és més rendible que el de la droga".

Molts dels que fugen de la guerra de Síria –amb opcions per aconseguir l'estatus de refugiat polític- són majoritàriament immigrants amb possibilitats econòmiques, que "tenen el que es necessita". Aquests immigrants "solvents" són un autèntic mannà caigut del cel per a tot tipus d'intermediaris. Però un entramat d'aquest tipus no seria possible sense l'ajuda dels polítics. De quina manera encaixa cadascú en aquesta trama? El documental és una investigació sobre com els immigrants s'han convertit en la presa del tràfic de persones a les costes del continent europeu.

Dirigit per Jean-Pascal Bublex i Mathieu Sarfati.

tv3.cat/60minuts

Sant Joan Despí, 9 de novembre del 2018