La Ricarda es ven el dia que el carrer diu que la Ricarda no es toca

La protesta reclama l'aturada definitiva de l'ampliació del Prat, que no es faci ni ara ni d'aquí 5 anys. Això que Pedro Sánchez va anunciar dimecres passat al Palau de la Generalitat que la pròxima generació, els pròxims anys, viurem sense presses, sense terminis, i sense aeroport ampliat. La malfiança no s'esvaeix, perquè la desconfiança és mútua: entre PSOE i Podem a La Moncloa, entre ERC i Junts a la Generalitat, entre comuns i PSC a l'Ajuntament de Barcelona, entre ciutadania i administracions.

Aena posa les pistoles al pit del govern, amb 1.700 milions d'euros per decidir en un minut si el govern accepta ampliar una estructura d'estat malmetent un espai natural protegit per la Unió Europea. Tot o res, sense explorar a fons les alternatives: ja sigui ampliant la T2, ja sigui recalculant mides i impactes, i usos de les altres pistes, o fent jugar Girona i Reus. Tot o res sense temps de redreçar el model econòmic en temps d'emergència climàtica.

Però ara sabem que la Ricarda es ven, ho explicava El Periódico. La família compta que amb 4 milions d'euros se'n podrà fer càrrec. Que 4 no són 1.700. Però que es vengui no deu pas voler dir que Europa deixi de vetllar per aquest espai? No deu canviar res, no? O serà com allò de deixar que la guineu vigili les gallines?