
Besalú
La sinagoga de Besalú serà declarada bé cultural d'interès nacional
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha assegurat que només queda un mer tràmit administratiu. L'Insitut d'Estudis Catalans ja ha fet el dictamen necessari, com també el Consell Assessor de Patrimoni.
Redacció
03/03/2013 - 16.42 Actualitzat 04/03/2013 - 09.10
Entre sis i vuit setmanes. Aquest és el termini que preveu el Departament de Cultura per poder declarar formalment bé cultural d'interès nacional (BCIN) la zona arqueològica de Besalú (Garrotxa). Aquest conjunt, gairebé únic a Europa, comprèn les restes medievals de la sinagoga, uns banys i una sala d'oracions en un elevat grau de conservació. "És una qüestió de simple procediment administratiu, aviat quedarà ratificat".
Des de fa mesos, la localitat de Besalú demanava que la zona arqueològica de la sinagoga fos declarada bé cultural d'interès nacional. Finalment, aquests desitjos s'han fet realitat. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha confirmat que el procés ja està molt avançant, que l'Institut d'Estudis Catalans ja ha fet el dictamen necessari, com també el Consell Assessor de Patrimoni i, per tant, només queda un mer tràmit administratiu.
Aquest conjunt històric comprèn les restes de la sinagoga medieval, la "micvé" o banys rituals, un pati i una sala d'oracions. Es tracta d'un dels pocs conjunts sinagogals arreu d'Europa que es conserven en tan bon estat i compten amb documentació d'època medieval.
De les restes, destaca sobretot la zona dels banys rituals que eren usats tant per homes com per dones i on s'acostumaven a purificar objectes d'ús personal com vaixelles i estris usats durant la Pesah, la pasqua jueva, que commemora l'èxode els hebreus a Egipte.
Segons els documents històrics, el pati de la sinagoga acostumava a acollir festivals i casaments. A més, el conjunt també disposava d'una escola i una sala d'oració. Aquest espai arqueològic no només tenia usos religiosos sinó que també s'hi celebraven reunions civils.
Els treballs de museïtzació de la zona es van concentrar en dues fases. La primera va suposar la recuperació de la fisonomia original de la sinagoga, datada del segle XIII, i la recuperació d'elements relacionats amb les activitats hidràuliques de l'edifici el 1601. La segona fase va consistir en l'adequació de la plaça i l'obertura del Portal dels Jueus a la façana fluvial.
"Tenim la sort i l'honor de tenir un patrimoni excepcional, no hi ha cap altre 'micvé' similar arreu d'Espanya en aquest alt grau de conservació", ha assenyalat l'alcalde de Besalú, Lluís Guinó. El batlle ha afirmat que aquest títol respon a motius històrics justificats i ha valorat la "gran influència" que la cultura jueva va tenir durant una època dins la societat catalana.
Des de fa mesos, la localitat de Besalú demanava que la zona arqueològica de la sinagoga fos declarada bé cultural d'interès nacional. Finalment, aquests desitjos s'han fet realitat. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha confirmat que el procés ja està molt avançant, que l'Institut d'Estudis Catalans ja ha fet el dictamen necessari, com també el Consell Assessor de Patrimoni i, per tant, només queda un mer tràmit administratiu.
Aquest conjunt històric comprèn les restes de la sinagoga medieval, la "micvé" o banys rituals, un pati i una sala d'oracions. Es tracta d'un dels pocs conjunts sinagogals arreu d'Europa que es conserven en tan bon estat i compten amb documentació d'època medieval.
De les restes, destaca sobretot la zona dels banys rituals que eren usats tant per homes com per dones i on s'acostumaven a purificar objectes d'ús personal com vaixelles i estris usats durant la Pesah, la pasqua jueva, que commemora l'èxode els hebreus a Egipte.
Segons els documents històrics, el pati de la sinagoga acostumava a acollir festivals i casaments. A més, el conjunt també disposava d'una escola i una sala d'oració. Aquest espai arqueològic no només tenia usos religiosos sinó que també s'hi celebraven reunions civils.
Els treballs de museïtzació de la zona es van concentrar en dues fases. La primera va suposar la recuperació de la fisonomia original de la sinagoga, datada del segle XIII, i la recuperació d'elements relacionats amb les activitats hidràuliques de l'edifici el 1601. La segona fase va consistir en l'adequació de la plaça i l'obertura del Portal dels Jueus a la façana fluvial.
"Tenim la sort i l'honor de tenir un patrimoni excepcional, no hi ha cap altre 'micvé' similar arreu d'Espanya en aquest alt grau de conservació", ha assenyalat l'alcalde de Besalú, Lluís Guinó. El batlle ha afirmat que aquest títol respon a motius històrics justificats i ha valorat la "gran influència" que la cultura jueva va tenir durant una època dins la societat catalana.
Avui és notícia
Preocupació per la crescuda de rius, sobretot a Girona: evacuen una residència a l'Empordà
Sant Esteve passat per aigua amb alertes activades per acumulació de pluja, neu i onatge
La llevantada de Sant Esteve, en imatges: del fort onatge de la costa a la neu del Ripollès
El govern espanyol reclama a Feijóo que es mulli sobre Badalona: "Albiol es comporta com un hooligan"
Trump diu que ha atacat Estat Islàmic a Nigèria pels "assassinats de cristians innocents"