La situació legal de Carles Puigdemont: el retorn, en mans del Tribunal Constitucional

L'amnistia va marcar el final del curs polític i tornarà a ser la protagonista a la tornada de l'estiu. El Tribunal Constitucional (TC) haurà de resoldre la petició de Carles Puigdemont que demana que s'aixequi l'ordre de detenció espanyola contra ell. 

Si el Constitucional ho accepta, el Suprem haurà d'acatar, però fonts dels dos tribunals veuen "complicat" que prosperi la mesura cautelaríssima que ha presentat l'expresident "pel cas i pels precedents".

Declarada constitucional la llei d'amnistia, la defensa de Puigdemont ha demanat empara al TC perquè se li apliqui l'amnistia que li nega el Suprem, i, com a primer pas, sol·licita que se li permeti tornar a Catalunya sense risc de ser detingut.

Puigdemont exhaureix totes les seves cartes, però al Constitucional recorda que la sentència del juny que va avalar l'amnistia no fa cap menció al delicte de malversació i creuen que, per retirar o no l'ordre de detenció, caldrà esperar a estudiar el fons de la qüestió.

És a dir, si la malversació del procés és amnistiable, quan es resolguin els recursos d'empara que han presentat Puigdemont i la resta de líders polítics del procés com Toni Comín i Lluís Puig, que també han demanat que se'ls retiri l'ordre de detenció. 

Aixecar l'ordre de detenció suposaria anticipar la decisió de fons sobre la malversació i hi ha el precedent d'Oriol Junqueras i Jordi Turull, que juga en contra de Puigdemont. 

El fiscal del TC s'ha oposat a aixecar cautelarment la inhabilitació de Junqueras i Turull perquè implica "anticipar la resolució" del recurs d'empara i tampoc ho veu urgent ni justificat perquè no hi ha cap convocatòria electoral a la vista. 

Dos arguments que poden conduir el TC a denegar la petició de Puigdemont o deixar-la en suspens fins a resoldre el recurs d'empara, abans d'acabar l'any, si es compleix el calendari previst. 

Tot i això, l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, al·lega que mantenir l'ordre de detenció compromet la "llibertat física i els drets polítics" de Puigdemont "sense que hi hagi hagut cap judici i mentre se li denega l'amnistia" i nega que la seva petició busqui anticipar la decisió de fons del recurs d'empara, sinó evitar que es consumi un "dany constitucional irreparable". 

El Tribunal Suprem, atent

El moviment de Puigdemont ha posat en alerta el Tribunal Suprem. Segons fonts properes al jutge Pablo Llarena, si el TC ordena aixecar l'ordre de detenció, s'haurà d'acatar. 

"La llei ens hi obliga" recalquen les mateixes fonts, tot i que ningú descarta que si el TC dona la raó a Puigdemont, Llarena recorri a la justícia europea per impedir-li tornar i per dilatar encara més l'aplicació de l'amnistia, si el Constitucional resol que la malversació del Procés s'ha d'amnistiar. 

Llarena mira de reüll al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que, també en els pròxims mesos, ha de resoldre si són amnistiables els casos del Tribunal de Comptes de les despeses del Procés a l'estranger i dels tretze CDR encausats per l'operació Judes. La decisió del TJUE marcarà el camí de Llarena i li pot tancar la porta d'Europa. 

Calendari exprés i la renovació del TC a final d'any

El TC té més feina a la tornada de vacances. A part de l'ordre de detenció de Puigdemont, té sobre la taula els catorze recursos d'inconstitucionalitat presentats per les comunitats autònomes governades pel PP i Castella la Manxa (PSOE) i les qüestions d'inconstitucionalitat que han plantejat diversos tribunals. 

Tots aquests assumptes s'han de resoldre abans que els recursos d'empara de Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Jordi Turull, Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva. 

El TC calcula tenir la carpeta de l'amnistia liquidada abans d'acabar l'any, quan tocarà renovar quatre magistrats, entre ells, el president Cándido Conde-Pumpido, que esgota mandat el desembre. 

El TC perdrà la majoria progressista?

Els quatre nous magistrats del TC els ha de designar el Senat, on el PP té majoria absoluta, però la llei exigeix una majoria de tres cinquenes parts de la cambra, és a dir, 160 vots. 

Per tant, caldrà una entesa entre PP i PSOE per a la renovació i, d'entrada, es mantindrà intacta la proporció actual de 7 magistrats de l'anomenat sector progressista i 5 conservadors. 

Tot això, amb el clima actual a la política i les acusacions creuades entre PP i PSOE, s'anticipa un bloqueig que impedeixi la renovació.