Barcelona
La tasca dels expresidents nord-americans
L'èxit recent de Bill Clinton a Corea del Nord, d'on ha tornat amb les dues periodistes nord-americanes detingudes per haver entrat al país sense visat, és una mostra de l'activitat diplomàtica que poden desenvolupar els dirigents un cop abandonen el càrrec. En el cas dels Estats Units, l'expresident més cèlebre per la seva tasca fora de la Casa Blanca és Jimmy Carter, distingit fins i tot amb el Nobel de la Pau. Altres, com George Bush pare, han agafat protagonisme davant desastres com l'huracà "Katrina", mentre que Bush fill s'ha mantingut en un segon pla. Pel que fa al desaparegut Ronald Reagan, víctima de l'Alzheimer, la seva dona Nancy ha assumit la defensa de la investigació amb cèl·lules mare.
05/08/2009 - 17.24 Actualitzat 30/11/2022 - 13.11
El demòcrata Jimmy Carter, president en la legislatura 1977-1981, va ser considerat per molts com un president dèbil, en el període marcat per la revolta que va fer fora el xa de l'Iran, la invasió soviètica de l'Afganistan i el boicot als Jocs Olímpics del 1980 a Moscou, amb suports insuficients per obligar el Kremlin a suspendre'ls. En canvi, va aconseguir que Egipte reconegués oficialment l'estat d'Israel als acords de Camp David del 1978.
Després de perdre les eleccions en favor de Ronald Reagan, l'expresident va fundar el Centre Carter, des d'on ha treballat pels drets humans, la prevenció de malalties i les eleccions transparents, una tasca que el 2002 li va reconèixer el Premi Nobel de la Pau.
Carter va visitar, l'any 1994 i precisament com a enviat de Bill Clinton, Corea del Nord, on va negociar amb l'aleshores dictador Kim Il Sung un acord que va derivar en la congelació del programa nuclear nord-coreà.
També ha estat actiu al Pròxim Orient, amb els acords de Ginebra del 2002-2003, amb crítiques públiques a l'ocupació de Gaza, Cisjordània i part del Líban per part d'Israel, amb converses directes amb el líder de Hamas a l'exili per alliberar el soldat israelià Shalit i instant la Casa Blanca a negociar amb l'Iran pel seu programa atòmic. Aquest home nascut a Geòrgia també ha tingut temps per ocupar-se de la dictadura de Robert Mugabe a Zimbabue, abanderar l'acord de Nairobi entre el Sudan i Uganda el 1999 i visitar Cuba per adreçar-se en castellà als cubans per televisió per demanar als Estats Units la fi de l'embargament i a Fidel Castro que convoqués eleccions lliures i respectés el drets humans.
De Ronald Reagan, president entre el 1981 i el 1989, mandats marcats per l'economia liberal i la fi de la guerra freda, se'l recorda sobretot per la malaltia que va tenir els últims anys, l'Alzheimer. Des que l'actor que també va ser president es va retirar, la seva dona Nancy va iniciar una tasca en favor de la investigació amb cèl·lules mare per buscar remeis per aquest tipus de malalties.
El següent president, George Bush, dirigent entre el 1989 i el 1993, va centrar l'activitat presidencial en la política exterior, amb la declaració oficial de la fi de la guerra freda i, sobretot, la guerra per expulsar les tropes de Saddam Hussein de Kuwait, gesta militar que va aconseguir el 1991.
Ja com a expresident, Bush va visitar Kuwait el 1993 per commemorar la victòria d'aquesta guerra del Golf. Més endavant, ha protagonitzat actes per recaptar fons per a les víctimes de l'huracà "Katrina", que el 2005 va colpejar Nova Orleans, i en què va cooperar amb Bill Clinton, o les del tsunami del 2004 a l'oceà Índic. En general, però, només se l'ha vist en actes com els funerals de Reagan o de Joan Pau II.
Bill Clinton el va rellevar a la Casa Blanca, on va manar fins al 2001. Ara s'ha encarregat de negociar amb Kim Jong Il per alliberar les dues periodistes nord-americanes detingudes, i ha aconseguit un èxit diplomàtic que potser podrà explicar algun dia en una de les conferències que li encarreguen arreu del món i per les quals ha arribat a cobrar 500.000 dòlars.
En deixar el càrrec, primer es va ocupar de fer costat a la seva dona Hillary en la campanya per ser senadora. En les últimes legislatures ha sortit a la palestra a favor del candidat John Kerry, ha estat delegat de la campanya de l'ONU per reconstruir l'àrea devastada pel tsunami del sud-est asiàtic i, des d'aquest 2009, és l'enviat especial de l'ONU a Haití. A més, va crear una fundació per recollir fons per la lluita contra la sida.
El 43è president, George W. Bush, dirigent fins al 2009, és el que més discret ha estat després d'abandonar la Casa Blanca. Actualment treballa en la redacció d'un llibre, "Decision Points", que està previst que es publiqui l'any que ve i en què explicarà els 12 moments clau dels seus dos mandats, marcats, entre d'altres, per la guerra contra el terrorisme com a reacció als atemptats de l'11 de setembre, la invasió de l'Iraq i el reforç dels vincles amb els països de l'Europa de l'Est. Bush s'ha retirat al ranxo que té a Texas i ha optat per seguir el model discret del seu pare.
Després de perdre les eleccions en favor de Ronald Reagan, l'expresident va fundar el Centre Carter, des d'on ha treballat pels drets humans, la prevenció de malalties i les eleccions transparents, una tasca que el 2002 li va reconèixer el Premi Nobel de la Pau.
Carter va visitar, l'any 1994 i precisament com a enviat de Bill Clinton, Corea del Nord, on va negociar amb l'aleshores dictador Kim Il Sung un acord que va derivar en la congelació del programa nuclear nord-coreà.
També ha estat actiu al Pròxim Orient, amb els acords de Ginebra del 2002-2003, amb crítiques públiques a l'ocupació de Gaza, Cisjordània i part del Líban per part d'Israel, amb converses directes amb el líder de Hamas a l'exili per alliberar el soldat israelià Shalit i instant la Casa Blanca a negociar amb l'Iran pel seu programa atòmic. Aquest home nascut a Geòrgia també ha tingut temps per ocupar-se de la dictadura de Robert Mugabe a Zimbabue, abanderar l'acord de Nairobi entre el Sudan i Uganda el 1999 i visitar Cuba per adreçar-se en castellà als cubans per televisió per demanar als Estats Units la fi de l'embargament i a Fidel Castro que convoqués eleccions lliures i respectés el drets humans.
De Ronald Reagan, president entre el 1981 i el 1989, mandats marcats per l'economia liberal i la fi de la guerra freda, se'l recorda sobretot per la malaltia que va tenir els últims anys, l'Alzheimer. Des que l'actor que també va ser president es va retirar, la seva dona Nancy va iniciar una tasca en favor de la investigació amb cèl·lules mare per buscar remeis per aquest tipus de malalties.
El següent president, George Bush, dirigent entre el 1989 i el 1993, va centrar l'activitat presidencial en la política exterior, amb la declaració oficial de la fi de la guerra freda i, sobretot, la guerra per expulsar les tropes de Saddam Hussein de Kuwait, gesta militar que va aconseguir el 1991.
Ja com a expresident, Bush va visitar Kuwait el 1993 per commemorar la victòria d'aquesta guerra del Golf. Més endavant, ha protagonitzat actes per recaptar fons per a les víctimes de l'huracà "Katrina", que el 2005 va colpejar Nova Orleans, i en què va cooperar amb Bill Clinton, o les del tsunami del 2004 a l'oceà Índic. En general, però, només se l'ha vist en actes com els funerals de Reagan o de Joan Pau II.
Bill Clinton el va rellevar a la Casa Blanca, on va manar fins al 2001. Ara s'ha encarregat de negociar amb Kim Jong Il per alliberar les dues periodistes nord-americanes detingudes, i ha aconseguit un èxit diplomàtic que potser podrà explicar algun dia en una de les conferències que li encarreguen arreu del món i per les quals ha arribat a cobrar 500.000 dòlars.
En deixar el càrrec, primer es va ocupar de fer costat a la seva dona Hillary en la campanya per ser senadora. En les últimes legislatures ha sortit a la palestra a favor del candidat John Kerry, ha estat delegat de la campanya de l'ONU per reconstruir l'àrea devastada pel tsunami del sud-est asiàtic i, des d'aquest 2009, és l'enviat especial de l'ONU a Haití. A més, va crear una fundació per recollir fons per la lluita contra la sida.
El 43è president, George W. Bush, dirigent fins al 2009, és el que més discret ha estat després d'abandonar la Casa Blanca. Actualment treballa en la redacció d'un llibre, "Decision Points", que està previst que es publiqui l'any que ve i en què explicarà els 12 moments clau dels seus dos mandats, marcats, entre d'altres, per la guerra contra el terrorisme com a reacció als atemptats de l'11 de setembre, la invasió de l'Iraq i el reforç dels vincles amb els països de l'Europa de l'Est. Bush s'ha retirat al ranxo que té a Texas i ha optat per seguir el model discret del seu pare.
Avui és notícia
El 01379, primer premi de la Grossa de Cap d'Any 2025: consulta'n tots els resultats
El món entra al 2026: de l'illa de Kiritimati a les illes Hawaii, més d'un dia de celebracions
Gran dispositiu de seguretat per Cap d'Any i servei de metro i FGC al Vallès tota la nit
La nova llei d'eficiència de la justícia arriba als jutjats: què canvia
Israel prohibirà operar a Gaza a una trentena d'ONG com Metges sense Fronteres a partir del gener