Globus d'Or 2026
Junqueras Puigdemont reunió
Rodalies de Catalunya
Protestes pagesos Mercosur
Veneçuela
Rutes droga Centreamèrica
Jubilació 2026
Nou model de finançament
Prohibició prostitució Suècia
Atac mesquita Piera
Setmana Santa 2026
Ronald Araujo
Munuera Montero
Barcelona Real Madrid Supercopa

Londres

La Tate Modern de Londres exposa una retrospectiva del mestre del pop-art, Roy Lichtenstein

Una gran retrospectiva de l'artista nord-americà Roy Lichtenstein, mestre del pop-art, es pot visitar a la Tate Modern de Londres fins al 27 de maig. La mostra, que s'obrirà al públic aquest dijous, explica de manera detallada les tècniques utilitzades per l'artista.

Redacció

20/02/2013 - 10.13 Actualitzat 20/02/2013 - 11.28

Una extensa retrospectiva dedicada a l'artista nord-americà Roy Lichtenstein (Nova York, 1923 - Nova York, 1997), màxim exponent del pop-art, originat a finals dels 50, serà el plat fort de la Tate Modern de Londres fins al 27 de maig. La mostra, que s'obrirà al públic aquest dijous, explica amb detall les tècniques utilitzades per l'artista.

El puntillisme particular de Lichtenstein, les pintures inspirades en imatges extretes del món del còmic i un retrat de la societat de consum dels Estats Units dels anys 60 ocupen tretze sales de la Tate Modern de la capital britànica. La retrospectiva reuneix més de 125 treballs del pintor, inclosos els més famosos com "Whaam!" o "Drowning girl" (tots dos del 1963) i que l'han convertit en un dels artistes més influents de la seva època.

Roy Lichtenstein, autor de l'escultura "Cara de Barcelona" al Port Vell de la capital catalana, s'inspirava en vinyetes de còmic, que reproduïa amb el seu pinzell amb tècniques d'impremta -línies gruixudes per als contorns i punts per a la tonalitat i les ombres- per concretar amb ambigüitat i ironia el seu tema central. L'artista volia expressar com influeix en el nostre processament de les imatges la manera en què són representades.

La mostra, que estarà al museu durant els pròxims tres mesos, és la més important de les seves característiques dels últims vint anys i fins ara només s'havia pogut veure a Chicago i Boston, als Estats Units.