Barcelona
La tradició de menjar raïm per Cap d'Any fa cent anys
La gran majoria de catalans celebrarà l'arribada de l'any nou menjant dotze grans de raïm, un per cada campanada, els primers dotze segons del 2010. Fer-ho és sinònim de sort i prosperitat durant l'any que comença. Enguany es compleix un segle d'aquesta superstició, que no té un origen cultural, sinó més aviat relacionat amb la llei de l'oferta i la demanda. La versió més acceptada sobre l'origen d'aquesta tradició explica que la collita de raïm del 1909 va ser molt abundant. Tant va ser l'excedent que els viticultors van decidir regalar-ne a la població assegurant que qui en mengés la nit de Cap d'Any tindria bona ventura l'any següent. Molta gent els va fer cas i la tradició s'ha mantingut fins avui.
31/12/2009 - 11.45 Actualitzat 30/11/2022 - 13.10
Menjar-se els dotze grans de raïm no és l'única tradició del Cap d'Any. Diu la llegenda que tal dia com avui, 31 de desembre, és la data que escull el popular Home dels Nassos per sortir al carrer. També és habitual que, a la nit, els joves portin roba interior vermella.
Fora de l'Estat, a l'Equador les famílies cremen ninots per transmetre esperança, a Escòcia els menuts passen per les cases i demanen pa, galetes i formatge, i a Itàlia s'acostuma a sopar llenties.
Fora de l'Estat, a l'Equador les famílies cremen ninots per transmetre esperança, a Escòcia els menuts passen per les cases i demanen pa, galetes i formatge, i a Itàlia s'acostuma a sopar llenties.
Avui és notícia
Protestes a l'Iran: 490 morts i hospitals desbordats mentre el règim apunta a "agents estrangers"
Les rutes de la droga de Centreamèrica cap al món, més enllà de Veneçuela
Veneçuela, la nova colònia dels Estats Units
25 anys prohibint la prostitució a Suècia: un model efectiu però amb contradiccions
El propietari del bar incendiat a Suïssa admet que una porta de servei estava "tancada per dins"