La UAB idea un sensor d'ADN que permet tenir els resultats de les proves en hores o minuts

Si els forenses de l'accident del Iakolev-42 haguessin disposat del nou analitzador d'ADN de l'Autònoma haurien pogut identificar cada víctima en qüestió d'hores, els familiars s'haurien estalviat un tràngol i el govern espanyol una llarga polèmica política. Si, en un futur, les organitzacions de consumidors o els particulars disposen de l'aparell podran saber en pocs minuts quins aliments del seu rebost són transgènics i quins no. O si en el pròxim brot de legionel·la els analistes tinguessin els detectors portàtils podrien, in situ i al moment, saber quina és la font contaminant. Són tres exemples, tres aplicacions concretes del que són capaços els nous sensors miniaturitzats per a l'anàlisi de l'ADN que ha desenvolupat durant sis anys un equip d'investigadors del Departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona. El mètode consisteix a aplicar un fragment de l'ADN que es vol trobar, per exemple legionel·la, en l'element investigat. Si dóna positiu, els dos ADN s'interaccionen i s'activa el sensor electroquímic en poques hores i a un cost d'entre 1 i 2 euros per anàlisi. És, segons els investigadors, el detector genètic més ràpid, més petit, més barat i més fàcil d'usar del món. Ara falta, només, que alguna empresa es decideixi a fabricar-lo en sèrie i comercialitzar-lo. Un dels camps on tindrà una aplicació aquest sensor d'ADN serà la indústria alimentària, ja que permetrà identificar contaminacions ràpidament, per exemple amb la maionesa, només caldrà una gota i esperar quatre hores en lloc de quatre dies per saber si té salmonel·losi.