La Venus de Rubens i la de Ticià, juntes per primer cop, al Museu Thyssen-Bornemisza

Dues Venus, dos miralls i dos mestres de la pintura renaixentista i barroca comparats. Per una banda, la deessa de l'amor a través dels ulls de Ticià. I per l'altra, la de Rubens, pintada mig segle més tard, quan el pintor flamenc ja havia demostrat la seva admiració pel venecià. Ara, una exposició compara per primera vegada els dos quadres i ens en mostra les semblances i diferències. Però l'exposició "Venus davant del mirall" fa una ullada a altres pintors coetanis que també van representar la bellesa femenina. I el mirall està present en totes elles. Perquè, en aquella època, aquest objecte va servir per començar a jugar amb les mirades i amb les perspectives. Però, més enllà, el mirall també va servir per reflectir la vanitat humana, com en l'obra de Georges de la Tour.