La vida dels altres a l'espanyola

El Catalangate monopolitza aquests dies la vida i la informació política catalana i també estatal.

El resum és fàcil i ràpid: segons una investigació del laboratori Citizen Lab de la Universitat de Toronto, els dipositius mòbils de més d'una seixantena de persones vinculades amb l'independentisme català han estat infectats amb el programa espia Pegasus amb l'objectiu d'obtenir informació sobre els avenços de l'anomenat procés català.

Entre aquestes persones, Carles Puigdemont, Quim Torra, Artur Mas i Pere Aragonès. També Laura Borràs, Roger Torrent, Jordi Sánchez, Marcel Mauri, Elisenda Paluzie i destacats membres de tots els partits independentistes.

Un matís important: la investigació de Citizen Lab destaca que el programa Pegasus només el poden contractar estats. Per tant, totes les mirades apunten a l'estat espanyol, i concretament al Centre Nacional d'Intel·ligència.

Ja s'han demanat les corresponents explicacions i és previsible que el cas enterboleixi encara més les relacions entre el govern català i l'espanyol i esclar, el suport parlamentari d'ERC al govern de coalició del PSOE i Unides Podem.

Del Watergate al Barçagate

La mateixa denominació del cas, Catalangate, no és un prodigi d'originalitat i porta la memòria tant cap al passat recent i geogràficament proper amb el Barçagate, la campanya de difamació per xarxes socials contra persones no afins a la directiva blaugrana de Josep Maria Bartomeu, com al passat més remot i geogràficament allunyat amb l'arxifamós Watergate, les escoltes il·legals que el govern de Richard Nixon va orquestrar contra membres i seus del partit demòcrata dels Estats Units.

Incomptables casos al llarg de la història, des de la mítica espia Mata Hari als espies de la guerra freda, passant per Joan Pujol i Garcia, àlies Garbo, conegut per ser l'espia que va enganyar Hitler.

I casos recents famosíssims, com el cas Litvinenko, agent de la KGB exiliat i enverinat després d'acusar Vladímir Putin de l'assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia.

O el cas d'Edward Snowden, empleat de la CIA que va filtrar a The New York Times i The Washington Post que l'Agència de Seguretat Nacional dels EUA estava utilitzant programes d'espionatge massiu.

Ficció o realitat?

El tema dels espies i l'espionatge ha estat molt fèrtil per a la ficció. I això ha contribuït decisivament a construir l'aura romàntica i aventurera que porta associada una pràctica tan complexa i amb tantes consideracions morals associades.

Hi ha les novel·les canòniques de John Le Carré, a bastament portades al cinema: "L'espia que tornava del fred", "La casa Rússia", "El sastre de Panamà" i "El talp".

Hi ha el cinema de James Bond i també hi han entrat Hitchcock, Spielberg o Coppola, i també tenim la saga de "Missió impossible".

I "Tots els homes del president", esclar, la mirada cinematogràfica al cas Watergate.

Però si alguna pel·lícula casa particularment bé amb el caràcter del Catalangate és La vida dels altres, la fantàstica pel·lícula alemanya sobre els anys de plom de l'Stasi, el servei d'espionatge de la poc democràtica República Democràtica Alemanya.