Pequín
La Xina acaba la construcció de la presa més gran del món, que ha obligat a desplaçar un milió de persones
La presa més gran del món ja és una realitat. És la presa de les Tres Gorges, a la Xina. Les dimensions són descomunals, fins al punt que alguns l'han equiparat a la Muralla Xinesa. La presa hauria de servir, segons el govern xinès, per evitar les inundacions que han castigat la població durant anys, una visió que els ecologistes no comparteixen. Però, a més, el dic es convertirà en una font d'energia molt important, ja que garantirà el subministrament de bona part del país en un moment de gran increment de la demanda d'energia per l'enorme creixement econòmic de la Xina.
20/05/2006 - 09.49 Actualitzat 05/11/2019 - 13.37
L'última cimentada, després de 13 anys de feina i 10 mesos abans del previst, ha tingut una celebració modesta, segons la premsa oficial. Massa modesta per tot un símbol del monumentalisme xinès, per la que es considera la central hidroelèctrica més gran del món. Fa 2.309 metres de longitud i 185 d'alçada i han fet falta 28 milions de metres cúbics de ciment per construir-la.
Pensada en temps de Mao Tse-Tung, l'obra ha costat segons fonts oficials 22.500 milions d'euros i aportarà un 10% de l'electricitat que necessita el país. El 1992, una tercera part de l'Assemblea Popular hi va votar en contra, la més gran oposició interna en la història d'aquest règim, que va decidir aprovar el projecte tot i el seu cost. Es tracta, segons la propaganda oficial, d'un orgull per al país, però per molts ha estat un malson.
Més de 600 quilòmetres de terres inundades, des de Yichang a Chongqing, amb més d'un milió de desplaçats, ciutats senceres traslladades i jaciments arqueològics submergits per sempre a les aigües del Iang-Tsé.
Definida com una catastròfica pels ecologistes, la presa ha canviat els corrents i els equilibris del riu més cabalós de la Xina. També es dubta que hagi de prevenir inundacions, tal com afirma el govern, i es tem que tones d'abocaments químics del cinturó industrial de Chongqing quedin acumulades al tram anterior de la presa.
El 1992, una tercera part de l'Assemblea Popular hi va votar en contra, la més gran oposició interna en la història d'aquest règim, que va decidir aprovar el projecte tot i el seu cost.
Pensada en temps de Mao Tse-Tung, l'obra ha costat segons fonts oficials 22.500 milions d'euros i aportarà un 10% de l'electricitat que necessita el país. El 1992, una tercera part de l'Assemblea Popular hi va votar en contra, la més gran oposició interna en la història d'aquest règim, que va decidir aprovar el projecte tot i el seu cost. Es tracta, segons la propaganda oficial, d'un orgull per al país, però per molts ha estat un malson.
Més de 600 quilòmetres de terres inundades, des de Yichang a Chongqing, amb més d'un milió de desplaçats, ciutats senceres traslladades i jaciments arqueològics submergits per sempre a les aigües del Iang-Tsé.
Definida com una catastròfica pels ecologistes, la presa ha canviat els corrents i els equilibris del riu més cabalós de la Xina. També es dubta que hagi de prevenir inundacions, tal com afirma el govern, i es tem que tones d'abocaments químics del cinturó industrial de Chongqing quedin acumulades al tram anterior de la presa.
El 1992, una tercera part de l'Assemblea Popular hi va votar en contra, la més gran oposició interna en la història d'aquest règim, que va decidir aprovar el projecte tot i el seu cost.
Avui és notícia
Efectes de la llevantada: vehicles atrapats, una dona ferida crítica i crescuda de rius i rieres
La llevantada, en imatges: del fort onatge de la costa a la neu del Ripollès
Busquen una família valenciana desapareguda a Indonèsia en el naufragi d'un vaixell turístic
Trump i el tauler internacional: cada cop més fronts oberts, però sense gaires avenços
Educació controlarà els continguts d'una escola de Terrassa pel gir ultraconservador