La Xina canvia el final de l'últim film dels minions: ningú es pot escapar de la policia

Els espectadors xinesos podran veure les noves aventures d'aquests personatges grocs i una mica curts de gambals que es dediquen a servir els dolents. Però els censors xinesos han trobat inadequat el final de la nova entrega, "Minions: l'origen de Gru", i n'hi han donat un altre.
 

Un final més "políticament correcte"

El film, ambientat a la dècada dels setanta a San Francisco, explica la història de quan en Gru era jove i tímid, i aspirava a ser el dolent més dolent amb l'ajuda dels minions, a qui contracta perquè treballin per a ell.

La història és plena de persecucions, malentesos i aventures. Fins aquí cap problema. El desacord arriba al final de la pel·lícula quan, en la versió original, el superdolent Willy Kobra fingeix la seva mort per escapar-se de la policia, i ell i en Gru se'n van plegats.

Per les autoritats del país, això és inadmissible. Als cinemes xinesos, el superdolent cau a mans de la justícia i el condemnen a 20 anys de presó.

Aquest canvi s'explica retallant els fotogrames que no interessen i insertant una sèrie d'imatges fixes en els crèdits finals. El resultat no sembla gaire reeixit, perquè quan els espectadors han vist el bunyol se n'han rigut a les xarxes socials i l'han qualificat de "presentació de Power Point".

A més, els distribuïdors de la pel·lícula als cinemes xinesos han volgut destacar que en Gru, malgrat que és un pocavergonya de professió, es torna bo, recupera la seva família i es dedica a cuidar les seves tres filles.
 

Una pràctica habitual a la Xina

Universal Pictures, el distribuïdor nord-americà, no ha volgut fer cap comentari sobre aquests canvis als mitjans que l'hi han demanat. Tampoc n'han volgut parlar els distribuïdors xinesos del film. De fet, tampoc queda clar si les modificacions s'han fet a petició dels censors o si va ser decisió dels productors, perquè la pel·lícula tingués un final més acceptable pel mercat xinès.

De fet, l'alteració de pel·lícules és una pràctica relativament habitual a la República Popular de la Xina. Les autoritats estableixen una quota de pel·lícules estrangeres que es poden veure al país. A les que s'acaben projectant els retallen escenes o les modifiquen.

Així, del clàssic del 1999 de David Fincher "El club de la lluita" se'n va alterar el final, però molts internautes xinesos se'n van adonar. A la versió original el protagonista i el seu alter ego detonen diversos gratacels, però a la versió xinesa hi apareix un text que diu que la policia deté els criminals i evita l'explosió.

També hi ha pel·lícules que a la Xina directament es van prohibir, com ara "Avatar", de James Cameron.