La Xina llança a l'espai la seva missió tripulada més llarga

La Xina també es llança a l'espai. Ho ha fet aquesta matinada amb el coet Shenzhou 11, amb dos astronautes a bord. La missió forma part del projecte xinès de tenir una estació espacial pròpia el 2022. La nau -que s'ha enlairat des de Jiuquan, al nord de la Xina, al desert del Gobi- s'ha d'acoblar entre avui i demà al laboratori Tiangong 2, on els astronautes s'hi estaran un mes.

La missió l'encapçala un veterà de 49 anys que ja ha participat en dues missions anteriors, Jing Haipeng, que s'acomiadava en to marcial amb aquestes paraules: "Els nostres caps poden estar segurs que complirem la missió." L'objectiu és estudiar les possibilitats d'habitabilitat permanent en una futura estació espacial que la Xina pretén tenir plenament operativa d'aquí menys de sis anys.

El programa espacial xinès ha replicat bàsicament el dels Estats Units i el de Rússia, però els plans del gegant asiàtic són ambiciosos. D'entrada, té previst l'enviament d'una sonda a Mart el 2020 i posar un astronauta a la superfície de la Lluna en les pròximes dècades.

Una sonda europea aterra aquest dimecres a Mart

Mentrestant, Europa no es vol quedar enrere. La sonda Schiaparelli, de l'Agència Espacial Europea, aterrarà dimecres a Mart, si es compleixen les previsions. El viatge va començar fa set mesos i, després de recórrer 56 milions de quilòmetres, la nau espacial TGO ha arribat prou a prop de Mart per alliberar la sonda i mantenir-se orbitant al voltant del planeta.

Ara, aquesta càpsula s'aproximarà i aterrarà a Mart de manera completament autònoma. Un cop allà tindrà entre dues i vuit hores, el que durin les bateries, per captar i enviar dades. La missió, en què també hi participa Rússia, busca possibles restes de vida i informacions meteorològiques.