Lisboa
L'absència de la mort, una reflexió amb un toc d'humor en l'última novel·la de Saramago
Imaginem-nos un país de 10 milions d'habitants. Per exemple, Portugal. Imaginem-nos que, de sobte, els seus habitants deixen de morir-se. Què passaria amb els hospitals, amb les companyies funeràries o amb l'església si la mort deixés d'actuar? Qui ho vulgui saber haurà de llegir "Les intermitències de la mort", l'última novel·la de José Saramago. Un llibre que, d'entrada, s'ha publicat simultàniament en portuguès, italià, castellà i català i del qual s'ha fet la presentació mundial a Lisboa. Allà, a pocs carrers de casa seva, Saramago ha desmitificat la llegenda de la vida eterna.
José Saramago ha criticat la "supèrbia infinita" de l'ésser humà pretenent viure eternament i vèncer la mort, en la presentació de la seva última novel·la, "Les intermitències de la mort". La novel·la és una reflexió que comença i acaba amb la mateixa frase: "L'endemà no va morir ningú". En el llibre, el lector assisteix a una parada en l'activitat de la vella dama de la dalla; una obra que també tracta sobre la vida i que repassa temes com l'eutanàsia o el suïcidi, amb la introducció d'un nou factor en l'obra de l'autor portuguès: l'humor. Saramago també ha dit que, als seus 83 anys, morir no li fa cap por. Potser per això, l'escriptor portuguès ha dibuixat al seu llibre una mort amb qualitats humanes que, en alguns moments, fins i tot desperta la simpatia del lector. En el moment de crear l'"embrió" de la seva última obra, Saramago es va qüestionar: "I si la mort no aconseguís matar?". Per l'autor, aquesta pregunta té una clara resposta, "seria un autèntic desastre".