L'accident del metro de València el 2006, la tragèdia silenciada

Juliol del 2006: el moment de màxim apogeu de la València faraònica de Rita Barberà i Francisco Camps. Un deliri especulatiu que era l'orgull i el model del PP, que també governava Espanya. Les autoritats preparen amb entusiasme la visita del papa Benet XVI a la ciutat, un bany de multituds que els beneficiarà en tots els sentits.

I només  cinc dies abans de l'arribada del pontífex, un descarrilament a la línia 1 del metro de València deixa 43 morts i 47 ferits. Alguna cosa ha fallat en els sistemes de seguretat. És el segon accident de metro més important d'Europa. Però les autoritats no estan disposades a permetre que la tragèdia els aigualeixi la festa. Aquell mateix dia s'engega una operació política, mediàtica i judicial basada en l'estratègia del silenci.

 

 

Cal fer desaparèixer l'accident, si és possible. Durant diverses legislatures, els successius governs del PP valencià parlaran de "desgràcia inevitable": no hi ha responsables polítics, no cal cap investigació perquè tot ha estat mala sort. Fins i tot intenten subornar les famílies perquè no presentin reclamacions: les indemnitzacions es condicionen al silenci. Els treballadors del metro són amenaçats perquè no denunciïn els problemes de seguretat a la línia. Els mitjans callen. El president no rebrà mai les víctimes.

 

 

Aquest reportatge és la història de la tossuderia incansable dels familiars dels morts i els supervivents de la tragèdia. Dels viudos, pares, fills i germans que han lluitat durant tretze anys per exigir respostes, justícia i responsabilitats i, finalment, les han aconseguit. Dels tretze anys de mobilitzacions, de recollir informació, de buscar suports, d'insistir una vegada i una altra a la justícia, de dol barrejat amb ràbia i frustració. I del seu èxit quan ja tot semblava perdut.

Molts anys després, ja condemnats alguns dels responsables de l'accident, sabem que darrere l'estratègia del silenci no hi havia només interessos polítics, sinó també una de les trames de corrupció més importants de la història recent d'Espanya.

Fitxa tècnica
Direcció: Vicent Peris
Guió i producció: Dani Fabra i Àlex Badia
Producció: Joan Úbeda, Teia Roures, Andreu Signes i Salva Giménez
Fotografia: Vicent Peris, Claudia Reig i Andreu Signes
Muntatge: Vicent Peris, Dani Fabra, Claudia Reig i Dani Palau
So directe: Àlex Badia
Disseny de so: Marc Arenas
Música: Àlex Badia
Grafisme: Swing Estudio
2017

"L'estratègia del silenci" és una producció de Barret Films i Mediapro en col·laboració amb l'Associació Víctimes del Metro 3 de juliol amb el suport de Generalitat Valenciana i CulturArts.