L'acompanyament psicològic a familiars de persones desaparegudes

Tota desaparició provoca un traumatisme psicològic a la família i el seu entorn. En funció de quant temps duri aquesta desaparició les conseqüències empitjoraran. En un dol habitual, el temps juga a favor, però en una desaparició, el pas del temps juga en contra, segons la psicoterapeuta Alba Payàs. Malgrat que totes les desaparicions són diferents, sí que es poden trobar uns sentiments que són comuns a totes les famílies: la incertesa, sovint amb pensaments obsessius, l'esperança, la tristesa i l'enuig, la culpa...

Hi ha també unes etapes que tothom comparteix: el temps de recerca, amb una gran mobilització i motivació de tothom, on la percepció del pas del temps canvia, i el temps d'espera, quan ha acabat el moment àlgid de la recerca, i les reaccions són diverses. La psicoterapeuta Alba Payàs i la psicòloga Vera Santos, totes dues de la Unitat d'Atenció al Dol de l'Institut IPIR i col·laboradores de l'Associació InterSos, expliquen quines són les reaccions que troben quan acompanyen famílies que han patit o pateixen una desaparició.

Davant del patiment psicològic de les famílies, què és el que poden fer les terapeutes? Quines són les pautes que segueixen? Com reduir l'angoixa? Com evitar el trencament familiar?

De la mateixa manera que el fenomen de les desaparicions és un problema ignorat per gran part de la societat, és un tema marginal, pràcticament absent, en la literatura científica. Què cal fer per activar en aquest àmbit la recerca en psicologia?