L'activisme climàtic sènior de les KlimaSeniorinnen arriba a Espanya

Són menys conegudes que Greta Thunberg, però el seu activisme a favor del clima ve de més lluny. El 2016, dos anys abans que l'activista sueca iniciés les seves protestes, les KlimaSeniorinnen ja havien presentat la seva primera demanda al govern suís argumentant que no feia prou per mitigar el canvi climàtic i que això posava en risc la seva salut i les seves vides.

Van perdre el litigi, però aquestes dones -al voltant de 2.000 i totes de més de 65 anys- han aconseguit arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans i, a més, que doni prioritat al seu cas i que sigui la gran sala l'encarregada de dictar sentència. Una decisió que dona esperances a les demandants davant d'una possible resolució favorable, però que també encoratja la resta de moviments ecologistes, perquè la sentència hauria de ser també aplicada a Espanya i la resta de països del Consell d'Europa.

Demandes contra el govern espanyol

Dues representants de les KlimaSeniorinnen, Rita Schirmer-Braun i Pia Hollenstein (totes dues de 72 anys) són aquests dies al port de València, a bord del Rainbow Warrior, el vaixell insígnia de Greenpeace.

Han vingut a donar suport a aquesta organització en els litigis climàtics que té oberts des de fa un parell d'anys contra el govern espanyol per obligar-lo a reduir les emissions un 55% el 2030, davant del 23% previst al Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC).

La primera demanda ja s'hauria d'haver resolt. El jutge estava a punt d'emetre sentència aquesta primavera, però a l'últim moment va decidir enviar el cas a una altra secció del Suprem que duia la segona demanda presentada pels mateixos grups. Ara seran tramitades pel mateix jutge, però hi haurà dues sentències, tot i que en un mateix sentit, segons explica Lorena Ruiz-Huerta, l'advocada de Greenpeace que porta el litigi.

En una entrevista amb TV3 afirma que el problema no és ja la dilació en el temps. Confien que hi hagi una resolució a la tardor, però es mostra preocupada pel fet que el jutge ha rebutjat proves que consideren imprescindibles per sustentar la seva demanda. Entre elles, un informe de José María Baldasano, revisor de l'IPCC.

Segons Ruiz-Huerta, el magistrat "no és conscient de la gravetat del que està jutjant". L'advocada de Greenpeace reconeix, però, que és una decisió molt difícil d'adoptar, perquè implica molts sectors econòmics i capgirar la política d'un país". Per això, afegeix que "estem portant constantment a la palestra pública altres casos d'Europa, de manera que el tribunal no se senti tan sol, que vegi que els seus col·legues de l'entorn europeu estan adoptant decisions similars fins i tot contra governs que tenen polítiques molt més ecologistes i avançades que la nostra".

Sis governs europeus han hagut de modificar la seva llei del clima

Són sentències com les que han obligat el govern alemany a rectificar la seva llei del clima, després d'una demanda impulsada per un grup de joves que veien qüestionat el seu futur. Una jove de l'illa de Pellworm, Sophie Backsen, es va convertir en la cara més visible d'aquest grup, en denunciar el risc que la pujada del nivell del mar representava per a la seva granja familiar.

O les que s'han dictat a França, els Països Baixos, Irlanda i, més recentment, a la República Txeca, en un sentit similar. I també contra empreses, com la històrica sentència contra la Shell, a la qual un tribunal dels Països Baixos va obligar a reduir les seves emissions.

Segons Greenpeace hi ha una quarantena de casos oberts contra diferents governs per la seva inacció climàtica. A més de dues-centes demandes més presentades contra empreses d'arreu del món.

La glacera peruana

Una de les més curioses és la que ha presentat un granger peruà contra l'alemanya RWE. Saúl Luciano Lliuya reclama a la multinacional que pagui per protegir una glacera de Los Andes.

Tot i que la companyia no opera en aquesta zona, ell argumenta que en tractar-se d'una de les 10 companyies europees més contaminants, és responsable d'una part dels efectes que aquesta contaminació té arreu del món i, en concret, del risc que suposa per a la localitat de Huaraz el desgel de les glaceres.

Un primer jutjat d'Essen, a Alemanya, va desestimar el cas, però ha estat acceptat per l'Audiència Territorial de Hamm. Jutges i experts alemanys han visitat la zona per avaluar els efectes de la crisi climàtica i l'any que ve es podria obrir judici oral.