L'activista en defensa de la despenalització de l'avortament a Andorra, Vanessa Mendoza: "Sento que se m'està renyant"

ACN Andorra la Vella - L'activista andorrana que defensa la despenalització de l'avortament al Principat, Vanessa Mendoza Cortés, acusada de desprestigiar al govern i les institucions del país, ha declarat aquest dilluns en el judici que s'ha celebrat a la Batllia -jutjats- que sent que se l'està "renyant" per la seva participació, l'any 2019, en el Comitè de l'ONU per a l'eliminació de la discriminació envers la dona. La sessió s'ha centrat en analitzar si les expressions que recull l'informe que va presentar davant l'organisme, com a presidenta de l'associació Stop Violències, s'emparen o van més enllà de la llibertat d'expressió. Des de la fiscalia creuen que s'han atemptat els drets dels funcionaris amb unes afirmacions que no han quedat demostrades.

La vista oral ha estat seguida per més d'una seixantena de persones, entre elles representants d'organitzacions com ara Amnistia Internacional, que també s'han manifestat a l'exterior de la seu de la justícia d'Andorra. Des de la fiscalia han instat Mendoza a demostrar algunes de les afirmacions que hi constaven a l'informe presentat davant el Comitè de l'ONU, com ara que al Principat s'imposa la maternitat a menors d'edat o s'exerceix una violència estructural cap a dones estrangeres. En aquest sentit, la presidenta d'Stop Violències ha indicat que, entre d'altres, aquestes expressions es basen en la seva experiència atenent diversos casos que han arribat a l'entitat. També ha afirmat que no ha de "provar res" i que aquesta funció li pertoca fer-la a l'estat.

L'activista ha dit que el govern del Principat ja tenia coneixement del text abans de la seva compareixença a l'ONU i que hi va anar amb la voluntat de dialogar i aconseguir un procés de mediació. A més, ha negat que la seva voluntat fos la de desprestigiar a les institucions andorranes i que no es pensava que l'executiu se sentiria "ofès" i que es presentaria una denúncia en contra seva. Així, tot i admetre que hi conté afirmacions "contundents", ha insistit que el seu objectiu i el de l'entitat que representa és "avançar en drets".

La fiscalia ha demanat una pena de multa de 6.000 euros, als quals ha sumat uns altres 6.000 en concepte de responsabilitat civil i una inhabilitació de sis mesos per a càrrec públic. Des del ministeri públic han insistit en què les seves declaracions són "falses i malintencionades" i les han desvinculat de la defensa de la despenalització de l'avortament a Andorra. Per la seva banda, l'advocat de la defensa, Miquel Bellera, ha assegurat que les afirmacions no han causat cap desprestigi a l'estat i que tampoc ha quedat demostrat que l'activista faltés a la veritat.

Després de la vista oral, el lletrat ha indicat que "efectuar una persecució a una persona en base al prestigi de l'estat vulnera el dret a la llibertat d'expressió de forma flagrant". Mentre, la presidenta d'Stop Violències ha insistit que aquest "és un procés contra el feminisme, el dret de les dones, les llibertats fonamentals i, per suposat, contra l'avortament". També ha assenyalat que "mai un grup de ciutadanes havia anat tant lluny ni parlat tant alt per defensar un dret". De totes formes, ha deixat clar que, en cas de ser absolta, no prendrà accions contra el govern perquè el seu objectiu és recuperar "el lloc social" que tenien com a entitat i poder tornar a col·laborar amb l'administració pública.

Demanen derogar el delicte contra el prestigi de les institucions

Per la seva banda, Mònica Costa, encarregada de campanyes d'Amnistia Internacional i de temes sobre els drets de les dones a Europa, ha dit que veu "incomprensible" que Mendoza anés a l'ONU a compartir informació sobre les conseqüències de la prohibició de l'avortament al Principat i sortís "amb una denúncia". A més, ha insistit en la necessitat de derogar l'article 325 del codi penal contra el prestigi de les institucions, ja que creu que aquest "protegeix a les autoritats" i "evita la crítica legítima".

Mentre, una representant del Centre de Drets Reproductius ha denunciat que se silenciï la tasca de persones que treballen per la despenalització de l'avortament i en aconseguir que les dones quedin "lliures" de la violència de gènere. En aquest sentit, ha dit que judicis com el d'aquest dilluns es fan per aconseguir un "efecte dissuasiu". D'altra banda, una representant de l'organització Women's Link, creu que la causa té a veure amb la defensa del dret a la interrupció voluntària de l'embaràs i que s'ha fet amb la voluntat de "criminalitzar" l'activista.

Finalment, el govern andorrà ha volgut aclarir que la situació processal de Mendoza no té a veure amb la seva defensa del dret a l'avortament i que l'acció promoguda des de la fiscalia s'ha fet en defensa de la integritat dels funcionaris de l'àmbit de serveis socials davant, segons han expressat en un comunicat "d'unes manifestacions que no obeeixen a la realitat i que s'ha entès que excedeixen els límits que qualsevol estat de dret i democràtic estableix en l'exercici del dret a la llibertat d'expressió.

Des de l'executiu del Principat han volgut transmetre la tasca que s'està duent a terme per adequar les normes i la pràctica sobre la interrupció voluntària de l'embaràs a l'evolució de la societat andorrana. Així, s'ha citat els dos anys de treball en una modificació del Codi Penal que estableixi l'exempció de responsabilitat penal a les dones que decideixin avortar fora d'Andorra, la qual cosa permetria també el reemborsament econòmic de la intervenció mèdica. La idea, segons ha explicat el ministre portaveu del govern andorrà, Guillem Casal, és aconseguir un "encaix" que permeti mantenir l'estructura institucional del país.