L'agenda catalana és de Soraya

És una litúrgia. Amb secret total fins al moment que es fa públic el resultat final d'aquesta mena de quiniela, que constitueix el nou govern espanyol, que tant té a veure amb la sort de les nostres vides, especialment en el moment que viu Catalunya.

Mires qui surt i qui entra. Qui passa a tenir poder. De qui sabem que té un bon currículum i una experiència important. De qui coneixem les mancances. La paritat o no entre homes i dones, la representativitat territorial, que potser seria més exacta dir-ne l'exigua quota catalana... mires qui entra i també a qui ja no deixaran entrar més a la Moncloa.

De moment vaga per l'espai sideral -tal com deia ell- García Margallo; no podrà enviar les forces armades a Catalunya si un dia esdevé independent, Pedro Morenés, i se li ha acabat conspirar contra els dirigents independentistes a veure què els afina la Fiscalia, al capdavant de l'Operació Catalunya, Jorge Fernández Díaz.

És clar que la majoria de ministres es queden, set exactament, entre ells Montoro, l'home que hem vist collar Catalunya financerament. Ara analitzarem qui són els nous Alfonso Dastis a Afers Exteriors, Maria Dolores de Cospedal a Defensa, l'exacalde de Sevilla, Juan Ignacio Zoido, a Interior, Iñigo de la Serna a Foment i el brillant Álvaro Nadal a Energia,,, amb la catalana Dolors Montserrat, filla, a Sanitat.

Soraya Sáenz de Santamaria continua sent l'única vicepresidenta, i tot i que deixa de ser portaveu, és la titular del ministeri de la presidència i de les administracions catalanes. És a dir, Sáenz de Santamaría és qui s'ocuparà de l'agenda catalana. L'hem sentida molts divendres seguits. Li coneixem les formes i se li endevina el fons. Cal veure si la renovació de gairebé la meitat del govern de Mariano Rajoy és positiva. En tot cas, a partir de demà, comença un nou temps al govern espanyol. Cal estar atents i desitjar alhora que sigui millor.