L'altra cara del frau en el padró: enganyats, sense pis, ni contracte, ni empadronament

Per la Lurdes Cañameras, veïna de Sant Cugat del Vallès, va ser una sorpresa rebre una carta a la bústia de casa on hi venia una targeta sanitària. Anava a nom d'una persona originària de Bangladesh, a qui no coneixia, i hi constava l'adreça del seu pis. 

Va preguntar a l'ajuntament què podia haver passat i va ser aleshores quan se'n va adonar que tenia set persones empadronades a casa seva sense haver-ne sigut conscient. 

"Tots aquests els tenia empadronats aquí a casa", exclama encara sorpresa la Lurdes.

"No sé d'on són ni d'on venen, fins i tot el policia va quedar parat".

Com aquest, l'ajuntament va detectar 322 casos de persones empadronades a l'agost en domicilis on en realitat no hi vivien. Presentaven un contracte de lloguer fals i, a molts d'ells, sense domini de l'idioma, els acompanyava un traductor.

La comunitat pakistanesa alerta, però, que darrere d'aquest titular hi ha moltes històries de persones estafades: no aconseguien empadronar-se a les ciutats on sí que viuen realment, moltes de relloguer en habitacions. I algú, apunten, els va oferir empadronar-los a canvi de diners.

De 300 a 600 euros per empadronar-se

"Molts immigrants no poden llogar un pis sencer i acaben rellogant habitacions", explica Huma Jamshed, presidenta de l'associació de dones paquistaneses ACESOP. 

I aquí és quan comencen els problemes. Tot i que la normativa estatal recull que s'ha d'empadronar tothom que visqui en el municipi, cada vegada més municipis ho posen més difícil. 

Empadronen a propietaris o llogaters, però ho compliquen, per exemple, quan algú viu de relloguer o en un infrahabitatge. 

"Aleshores es veuen forçades a pagar a algú altre perquè els empadroni a qualsevol altre lloc", assenyala Jamshed, "i paguen des de 300 fins a 600 euros". 

En el cas de Sant Cugat, algú de qui encara no ha transcendit la identitat, els va donar contractes de lloguer que en realitat no existien. "Són contractes falsos i han pagat per res", descriu Mohammad Iqbal, del centre del Raval Camí de la Pau. 

Víctimes dels fraus i de no poder-se empadronar

L'Asifa i en Muhammad Ramzan, originaris del Paquistan, encara lamenten haver pagat fins a 4.000 euros a un conegut del barri, que els va prometre entrar en un pis de Badalona amb contracte de lloguer i possibilitat d'empadronar-s'hi. 

"Cada dia ens explicava una història diferent: que havia de pagar a algú, que faltava acabar d'omplir algun paper, que de seguida ens donaria les claus del pis... Ens ensenyava fotos de la casa, però tota l'estona ens anava posant noves excuses", relata l'Asifa. 

Al final, ni van tenir el pis, ni van recuperar els diners, i evidentment, tampoc els van empadronar. I sense l'empadronament, no poden escolaritzar els fills i tampoc els compta el temps en què ja viuen al país i que els ha de servir d'aquí un temps per a regularitzar-se. 

Amb l'engany, a més, senten que han perdut més que diners: van voler denunciar-ho a la policia i aleshores van començar a ser amenaçats per l'home a qui van pagar els diners.

"Nosaltres som una família honesta i vam creure que aquesta persona també seria com nosaltres", lamenta en Muhammad, que no s'esperava ser enganyat per algú del seu mateix país. "Han passat nou mesos i tot just ara comencem a recuperar-nos".

Els ajuntaments endureixen el discurs

I a tot això, el govern municipal de Sant Cugat, com altres municipis, assenyala que vol endurir l'accés al padró.

"Estem buscant la manera de posar més filtres per evitar que passin aquestes coses", apunta l'alcalde, Josep Maria Vallès. "Posar més paranys per evitar que el padró a Sant Cugat sigui un colador". 

No és l'únic municipi que va en aquesta direcció: l'alcalde de Martorell, fa uns mesos, va anar més enllà i va dir a TV3 que considerava que podia no aplicar la normativa estatal que obliga a empadronar tothom qui viu al municipi, independentment de la situació jurídica en què es trobi. 

Barcelona ha deixat de facilitar l'empadronament en les seus d'entitats socials a aquelles persones que viuen al carrer. I altres poblacions com Sant Vicenç de Castellet també van anunciar canvis en la seva normativa. 

"Si tothom empadronés les persones que viuen al seu municipi, el problema s'acabaria", denuncia Maria Creixell, membre de la Coordinadora Obrim Fronteres. "La manca d'accés al padró és el que fa que més persones hagin de recórrer a fórmules alternatives, extraoficials, irregulars, per poder empadronar-se".

La falta d'habitatge és l'altre motiu que complica l'empadronament, assenyala la Síndica de Greuges de Sant Cugat i Valldoreix, Helena López. "Si hi hagués un major accés a l'habitatge i tothom en pogués llogar-ne un, no hi hauria problema". 

La Síndica defensa que la gestió del padró és un tema que "s'està utilitzant políticament i que s'hauria de rebaixar la inquietud que s'està generant".  

Hi coincideix Mohammad Iqbal, que defensa que "cal que totes les administracions públiques es posin d'acord per facilitar vies i que aquestes persones no caiguin en mans de les bandes".