L'altra factura de la covid: metges esgotats, estressats i deprimits

Esgotats, estressats i deprimits. En definitiva, cremats. Així van acabar una gran majoria de metges de família després de la cinquena onada de la covid, l'estiu del 2021.

Ho revela un estudi sobre l'impacte emocional de la pandèmia que s'ha presentat en el 28è Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària a Girona.

Xifres mai vistes 

Segons l'estudi, un 69% dels metges de família van acabar esgotats després de la cinquena onada i un 25% reconeixien tenir depressió, almenys moderada. A banda, més d'un terç dels metges patia ansietat, i d'aquests, un 14%, la patia en nivells considerats severs o molt severs.

Pel que fa a l'estrès, que inclou la hiperactivació, l'agitació, la irritabilitat i la impaciència, un 43% dels metges reconeixien tenir algun o tots aquests símptomes.  

Més enllà de tot plegat, hi ha els símptomes que indiquen que els professionals estan cremats, el que s'anomena burnout.

En aquest sentit, 7 de cada 10 metges reconeixien patir esgotament emocional, gairebé la meitat patia despersonalització, és a dir, es despreocupaven de la feina i dels pacients, i un 40% reconeixien que vivien una poca realització personal.

El problema, segons Enric Aragonès, metge de família i investigador en salut familiar, és que aquests símptomes afecten directament la qualitat assistencial. 

"Això no és ben bé una malaltia, però sí que afecta el benestar psicològic del metge de família en relació amb la seva feina, i també és molt important perquè no només afecta el seu benestar, sinó també la qualitat de la feina, i fins i tot, per tant, la seguretat dels pacients."

De tota manera, no tot és negatiu, segons destaca Aragonès: 

"També hem detectat que han aflorat unes actituds de responsabilitat cívica i professional, i hi havia una actitud generalitzada d'assumir això com a part de la pròpia responsabilitat professional i de la pròpia feina.

I això és un factor de resiliència que ajuda a sobreposar-se i portar aquestes situacions."

Més acompanyament i millors condicions laborals

A banda de la diagnosi, els autors de l'estudi també fan propostes per evitar que aquestes xifres es cronifiquin. 

D'una banda, propostes més personals, que inclouen avaluar constantment l'estat psicològic dels metges de família i facilitar-los l'ajuda, si la necessiten. D'altra banda, però, proposen també canvis en l'organització, l'entorn laboral i en les condicions de treball dels metges. 

Durant tres dies, el 28è Congrés de la Societat de Medicina Familiar i Comunitària aplega a Girona 750 professionals del sector. 

Aquest espai també ha servit per fer altres reivindicacions: volen més professionals, millores en la tecnologia i estabilització dels llocs de treball. També han reclamat un augment de professionals a les zones rurals del país.