L'ANC busca com tancar la crisi interna que persisteix un any després de triar Llach

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) travessa una crisi multifactorial. L'entitat no és aliena al baix moment de l'independentisme, que ha perdut la majoria al Parlament i perd suport a les enquestes d'opinió. A més, ha vist com es diluïa la seva capacitat d'influència en la política catalana. Però, per acabar-ho d'adobar, l'ANC arrossega una crisi interna que la nova direcció, liderada per Lluís Llach, intenta tancar amb un canvi d'estatuts i una reorientació ideològica. 

Quan Llach va arribar a la presidència de l'ANC, fa poc més d'un any, ja va patir en primera persona la divisió interna.  Van caldre mitja dotzena de votacions i repetir la reunió del consell nacional, que va ser d'alt voltatge, perquè aconseguís la majoria de dos terços necessària perquè fos triat. I no li va sobrar ni un sol vot. 

Aquella divisió venia provocada per la fractura que havia obert dins l'entitat el debat de llista cívica que havia impulsat l'anterior direcció, liderada per Dolors Feliu. Quan es va sotmetre a votació la proposta que l'ANC concorregués a les eleccions, les bases ho van rebutjar per poc, però els partidaris de la llista cívica van continuar actuant com un bloc contra l'elecció de Llach --contrari a la iniciativa-- com a president. Per això va tenir tantes dificultats per trobar la majoria necessària. 
 

La divisió es manté

Ara, un any després d'assolir el càrrec, la divisió del consell nacional es manté, i el sector crític amb Llach continua dominant al voltant d'un terç de l'òrgan de decisió. Això va fer, per exemple, que la votació per triar un nou secretari, que requeria també una majoria de dos terços, s'allargués durant cinc mesos. 

Per posar-hi remei, l'actual direcció de l'entitat vol modificar els estatuts i reduir les majories necessàries per triar càrrecs orgànics. Passarien dels dos terços actuals a majoria absoluta si hi ha una situació de bloqueig. Segons el secretari d'Incidència Política de l'entitat, Josep Vila, això ha de servir per tenir un funcionament més pràctic. Però el sector crític no ho veu igual.

L'exdiputat al Parlament Josep Costa ha estat una de les veus crítiques dins l'ANC que més s'ha fet sentir. En declaracions a TV3 acusa l'actual direcció de "tocar elements essencials de l'arquitectura interna de l'entitat sense consens". I és que l'ANC es va fundar amb el requisit dels dos terços amb l'objectiu que les decisions importants es prenguessin per consens.

"Tot això estava pensat precisament per evitar reproduir aquestes lluites caïnites dins de l'independentisme"

Els nous estatuts, a més, inclouen també una flexibilització de les normes pel que fa a la repetició de mandats. Ara, els consellers nacionals només hi poden estar dos mandats, i ara es vol que després de dos mandats fora, hi puguin tornar. Això faria possible el retorn dels dirigents històrics de l'ANC, inclosos els que hi havia quan es va fundar. Vila ho justifica perquè "costa trobar persones disposades a assumir responsabilitats". 

Per tirar endavant aquests canvis als estatuts, cal que ho aprovin dos terços dels socis de l'entitat. Ho votaran en una assemblea general ordinària que se celebrarà de manera telemàtica a finals d'aquest mes de juny. Serà una prova de foc per al lideratge de Llach, que tot i així ja va demostrar ascendència entre els socis a principis d'any, quan va aprovar el seu full de ruta per un 83% dels vots. 

La relació amb els partits

De fons, hi ha un debat ideològic dins de l'ANC. El sector crític considera que l'actual direcció està plegada als interessos dels partits polítics. "Sembla que hi ha gent més preocupada pels interessos dels partits polítics que per com reconduïm la lluita per la independència", diu Costa. En canvi, la direcció defensa que la seva aposta passa per "teixir complicitats" amb tots els actors de l'independentisme, i això inclou els partits, en paraules de Vila.

En paral·lel  a aquest debat, alguns membres i exmembres de l'ANC partidaris de la llista cívica, inclòs Josep Punga, que li va disputar la presidència a Llach, han optat per impulsar una candidatura electoral fora de l'entitat, Dempeus per la Independència. La van presentar a principis de mes a Barcelona i inclou altres noms, també vinculats a l'Assemblea, com Manel Manzanas, Josep Lluís Rodríguez i Mariana Muchnik.