
Mataró
L'antic escorxador de Mataró es transforma en una biblioteca
L'edifici, que portarà el nom del filòleg i historiador mataroní Antoni Comas, conserva alguns dels antics elements de l'escorxador, però també incorpora novetats com el nou equipament per a radiofreqüència de l'autopréstec.
Redacció
31/01/2013 - 12.32 Actualitzat 31/01/2013 - 14.07
L'edifici modernista de l'antic escorxador de Mataró reobre les portes transformat en una biblioteca. Les obres per adaptar l'edifici van començar al febrer del 2010 i han suposat una inversió de 4,5 milions d'euros. L'equipament durà el nom del filòleg i historiador mataroní Antoni Comas, un home molt implicat en la difusió de la cultura i la llengua catalanes. El 2009, l'ajuntament va nomenar-lo membre de la Galeria de Mataronins Il·lustres.
La biblioteca ocupa les tres naus on antigament es feia la matança, que sumen en total més de 2.000 metres quadrats de superfície. La biblioteca conserva alguns dels elements de l'antic escorxador, com per exemple els pilars o les guies per transportar el bestiar que creuen la sala d'actes. Una de les novetats que incorpora el nou equipament és l'ús per radiofreqüència de l'autopréstec, que permet identificar documents perquè els usuaris puguin fer ells mateixos les transaccions. La biblioteca està ubicada en un dels extrems de la ciutat.
L'enginyer Melcior de Palau va ser l'encarregat de construir els edificis el 1915. Des de llavors i fins als 1989 l'escorxador va mantenir la seva activitat però finalment va haver de tancar perquè no complia la normativa sanitària. El 1996, l'ajuntament va declarar l'edifici bé cultural d'interès local i es va adequar per acollir el Servei de Manteniment Municipal. No va ser fins al 2005 que es va plantejar un canvi d'ús i va ser llavors quan es va introduir la idea de convertir-lo en una biblioteca. Mataró ja té una altra biblioteca pública, la Pompeu Fabra, que va ser inaugurada l'any 1997.
La biblioteca ocupa les tres naus on antigament es feia la matança, que sumen en total més de 2.000 metres quadrats de superfície. La biblioteca conserva alguns dels elements de l'antic escorxador, com per exemple els pilars o les guies per transportar el bestiar que creuen la sala d'actes. Una de les novetats que incorpora el nou equipament és l'ús per radiofreqüència de l'autopréstec, que permet identificar documents perquè els usuaris puguin fer ells mateixos les transaccions. La biblioteca està ubicada en un dels extrems de la ciutat.
L'enginyer Melcior de Palau va ser l'encarregat de construir els edificis el 1915. Des de llavors i fins als 1989 l'escorxador va mantenir la seva activitat però finalment va haver de tancar perquè no complia la normativa sanitària. El 1996, l'ajuntament va declarar l'edifici bé cultural d'interès local i es va adequar per acollir el Servei de Manteniment Municipal. No va ser fins al 2005 que es va plantejar un canvi d'ús i va ser llavors quan es va introduir la idea de convertir-lo en una biblioteca. Mataró ja té una altra biblioteca pública, la Pompeu Fabra, que va ser inaugurada l'any 1997.
Avui és notícia
Seria viable una Catalunya amb 10 milions d'habitants? L'augment de la població, a debat
Mor als 71 anys Carles Vilarrubí, empresari i exvicepresident del Barça
Mor Brigitte Bardot als 91 anys, la icona del cinema que va dedicar la vida als animals
Desactivada l'alerta amb la fi del temporal, però es manté l'alt risc d'allaus
Es reprèn la recerca de la família valenciana desapareguda a Indonèsia en un naufragi