"L'assalt al Capitoli", a "30 minuts"

Aquesta setmana se sabrà el resultat del segon "impeachment" contra Donald Trump al Senat dels Estats Units. L'expresident nord-americà va ser acusat d'incitació a la insurrecció per l'assalt al Capitoli del 6 de gener passat i, si el veredicte el declara culpable, l'inhabilitarà per tornar-se a presentar a unes eleccions. És la primera vegada en la història dels Estats Units que es fa un "impeachment" contra un expresident i que és jutjat en dues ocasions. Encara que és gairebé segur que la majoria de senadors republicans l'absoldran, els demòcrates esperen que aquest judici serveixi perquè Trump quedi tan assenyalat públicament que faci inviable que torni a ser candidat.

Però com és que s'ha arribat aquí? Quina responsabilitat té Donald Trump en l'assalt al Capitoli per part dels seus seguidors? Què va passar fora i dins de l'edifici que alberga la Cambra de Representants i el Senat, aquell dia?
 
El reportatge "L'assalt al Capitoli", dirigit per la periodista Sarah Ferguson, del programa "Four corners" de l'ABC-Austràlia, explica l'episodi que es va viure aquell 6 de gener i que segons alguns analistes podria haver desembocat en una "guerra civil". Els últims dies del mandat del president Trump van portar la fractura del país a un punt sense retorn i van estar a punt de destruir la democràcia als Estats Units.

Perquè va ser el mateix Trump, alimentant la teoria del "frau electoral", qui va convocar milers de persones a la capital amb tuits com el del 19 de desembre, en què els deia: "Veniu! Serà bestial!"

Per Mick Mulvaney, l'antic cap de Gabinet del president Trump, "Ningú de nosaltres volia una insurrecció. Volíem menys impostos, desregulació i menys intervencionisme a l'estranger, però ningú no es podia ni imaginar que el que estàvem fent portaria al que va passar el 6 de gener".

Però, segons Louie Palu, fotògraf del National Geographic que va ser al lloc dels fets: "Potser algú es pot escandalitzar i pensar que soc sensacionalista, però a finals dels anys 20 i a principis dels 30, ningú no s'hauria imaginat el que va passar el 1939. Crec que allò era el que vèiem: el principi de la subversió de la democràcia".

El migdia del 6 de gener, uns centenars de persones dels milers que des del dia abans participaven en la manifestació convocada sota el lema "Salvem Amèrica", van començar un assalt al Capitoli per intentar evitar la certificació de la victòria electoral de Joe Biden a les eleccions del novembre del 2020.

Aquell matí, Donald Trump va arengar els concentrats amb un discurs que, tal com havia fet des del vespre del dia de les eleccions, va carregar sense proves contra la conspiració de tramposos que li havia robat el segon mandat. "Aquí ha passat alguna cosa molt grossa. No pot ser. Hem de lluitar. Hem de lluitar amb totes les forces. Si no lluites amb totes les forces, et quedes sense país."

En el mateix moment que el discurs virulent de Trump ressonava al National Mall, un nombrós grup de republicans, alguns moguts per la por de les represàlies del president, estaven a punt de votar en contra de la victòria de Biden.

I des de fora, Trump advertia: "Haurem de lluitar molt més i Mike Pence farà el que ha de fer. I, si no ho fa, serà un dia molt trist per al nostre país, perquè va prometre que defensaria la Constitució. El Congrés té l'obligació d'aturar aquest atac escandalós a la nostra democràcia. I després anirem allà, i jo vindré amb vosaltres, perquè el nostre país no el podrem recuperar amb debilitat. Hem de demostrar que som forts i hem de ser forts".

Abans que el president acabés de parlar, els membres dels Proud Boys, un grup de supremacistes d'extrema dreta conegut pels seus actes de violència política, va encapçalar un atac violent contra una barricada protegida per molt pocs policies. Els agents aviat van quedar desbordats. La multitud va començar a pujar per les escales. Com si es tractés d'un exèrcit invasor, ben dirigit, armat i protegit, el seu avanç va fer recular els serveis de seguretat del Capitoli.

Però tot i el caos que es vivia, el vicepresident Mike Pence, resistint la pressió de Trump, va declarar finalment que la Constitució no li donava poders per anul·lar els resultats electorals.

Enmig de la confusió, membres dels serveis secrets van començar l'evacuació dels congressistes de primera fila. Els senadors, els seus ajudants i els periodistes van ser conduïts a través de túnels fins a llocs segurs del soterrani.

Segons els investigadors de l'FBI, un testimoni va afirmar que ell i altres volien matar la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, i el vicepresident Mike Pence i van saber que s'estava passant informació per Facebook sobre la localització dels polítics amagats a les cambres secretes del soterrani a un milicià que era a dins del Capitoli. "Tots els congressistes són als túnels de sota del Capitoli", deia un missatge. "Tanqueu-los i obriu el gas."

L'excap de Gabinet de Trump va veure la insurrecció en directe per la televisió i com que no va poder parlar amb el president per telèfon, s'hi va adreçar per Twitter: "Una cosa són les protestes pacífiques i una altra és entrar il·legalment al Capitoli. El president ha de demanar immediatament que s'aturi la violència". Però Trump no li va fer cas i Mulvaney va dimitir al moment.

Ashli Babbitt, una veterana de guerra i fanàtica de QAnon, un altre dels grups que van instigar a la insurrecció, va ser la primera víctima mortal d'aquell dia. Un agent de policia va disparar-li quan intentava travessar la porta que separava els assaltants de la sala on fins uns moments abans s'havia celebrat el debat de certificació dels resultats electorals.

Mentre els reforços policials van començar a desallotjar els assaltants, la Casa Blanca va emetre un missatge de vídeo de Trump als avalotadors. "Entenc el vostre dolor. Sé que us sentiu ferits. Ens han robat les eleccions. La victòria va ser aclaparadora i tothom ho sap, sobretot els de l'altre bàndol. Però ara us n'heu d'anar a casa. Us n'heu d'anar en pau. Ha d'imperar la llei i l'ordre. Hem de respectar les nostres grans forces de la llei i l'ordre. Per tant, marxeu. Us estimem. Sou molt especials. Sé com us sentiu, però marxeu i aneu-vos-en en pau." I així va acabar aquella jornada, que va deixar cinc morts, un d'ells policia, desenes de ferits i més de 50 detinguts.

El dia 20 de gener, Joe Biden jurava el càrrec de president a les mateixes escales que els assaltants havien pujat dues setmanes abans. En el seu discurs va deixar clara la fragilitat de la democràcia enfront del populisme violent: "Hem tornat a veure que la democràcia és molt valuosa, que la democràcia és fràgil. A aquesta hora la democràcia s'ha imposat, amics. En aquest indret sagrat, on tot just fa uns quants dies la violència va intentar fer trontollar els fonaments del Capitoli, ens hem d'unir com a nació sotmesa a Déu i indivisible per dur a terme el traspàs pacífic del poder".

Un reportatge de Sarah Ferguson
Imatge: Ryan Sheridan

Una producció de Four Corners - ABC Austràlia

tv3.cat/30minuts
facebook.com/30minuts
twitter.com/30minuts

Sant Joan Despí, 19 de febrer del 2021