L'atròfia cerebral, nova via per al diagnòstic precoç de l'Alzheimer

Investigadors de l'Institut de Recerca de Sant Pau han analitzat amb ressonància magnètica els canvis en l'estructura del cervell relacionats amb la malaltia d'Alzheimer.

Ho han fet en 259 persones amb síndrome de Down i han confirmat que en aquest grup de població aquests canvis en el cervell, sobretot l'atròfia del lòbul temporal relacionada amb la malaltia, comença entre 13 i 15 anys abans de l'inici dels símptomes.

En la recerca han establert el primer mapa de les regions afectades pel deteriorament cognitiu vinculat a l'Alzheimer i han vist que aquests canvis poden servir per diagnosticar-lo de forma precoç, en persones amb síndrome de Down, molt abans que apareguin els primers símptomes i amb una precisió molt alta.

Alejandra Morcillo-Nieto, investigadora del grup de Neurobiologia de les Demències de l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau i primera coautora de l'estudi, detalla aquesta alta precisió:

"Hem vist que la tècnica distingia molt bé entre les persones amb síndrome de Down que ja tenien símptomes i les que encara no amb una precisió del 86%. I quan combinàvem aquestes dades amb altres factors com l'edat o els nivells d'acumulació de la proteïna TAU, la precisió era de fins al 96%".

Les zones cerebrals que registren canvis estructurals són les implicades en funcions com ara la memòria episòdica o l'orientació espacial, que es veuen alterades de forma precoç en l'Alzheimer. 

Però a més, destaca Morcillo-Nieto, van veure que amb molta antelació aquestes àrees del cervell ja mostraven "un engreixament inicial, la qual cosa suggereix que hi ha un procés inflamatori abans de l'inici de l'atròfia cerebral". 

 

Síndrome de Down, model d'estudi de l'Alzheimer

Les persones amb síndrome de Down tenen una predisposició genètica única per sobreproduir proteïna ß-amiloide i això els converteix en un model únic per a la recerca en Alzheimer. 

De fet, s'estima que més del 90% de la població amb síndrome de Down desenvoluparà la malaltia al llarg de la vida, molts dels quals de manera molt precoç. 

Aquesta singularitat genètica va permetre als investigadors utilitzar l'edat dels participants com una estimació del temps fins a l'inici dels símptomes. I aquest marc temporal objectiu va permetre estudiar els canvis cerebrals previs a la demència de forma molt precisa.

"El més important és que hem comprovat que els canvis cerebrals comencen més de 10 anys abans dels primers símptomes i això és molt rellevant per al disseny de futurs assajos terapèutics per intentar prevenir la neurodegeneració."

L'estudi demostra que l'anàlisi d'aquestes àrees cerebrals complementada amb altres dades clíniques es pot convertir en una eina molt útil de la detecció de l'Alzheimer, sobretot en població amb síndrome de Down.

I més tenint en compte que, segons destaca Morcillo-Nieto, "moltes vegades la seva discapacitat intel·lectual pot dificultar la detecció precoç del seu deteriorament cognitiu". A més, suposa comptar amb una eina no invasiva, a diferència de la punció lumbar utilitzada en l'actualitat.

 

Software específic per a les dades

La recerca ha estat possible gràcies a l'ús d'un software especialitzat que permet fer mesuraments molt precisos de l'estructura del cervell. 

L'estudi s'emmarca en la iniciativa Down-Alzheimer Barcelona Neuroimaging Initiative (DABNI) i va fer servir imatges de ressonància magnètica adquirides en dos hospitals de Barcelona: l'Hospital de Sant Pau i l'Hospital Clínic. 

 

Implicacions per a la recerca i els assaigs clínics

L'estudi s'ha centrat en persones amb síndrome de Down, però com que els canvis estructurals en el cervell i l'atròfia d'algunes zones també es produeixen en la resta de la població, els responsables de la recerca creuen que la tècnica es podria adaptar per diagnosticar aquesta demència de forma no invasiva també en persones sense aquest trastorn.

El treball ha comptat amb la col·laboració de més de vint centres i institucions nacionals i internacionals, entre els quals l'Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), la Universitat de Pensilvània i l'INSERM francès.