Sospitós Universitat de Brown
UE Ucraïna fons russos congelats
Trump discurs
B9 de Badalona
Manifestació Brussel·les agrària
Accident AP-7 Vandellòs i l'Hospitalet
Avatar
Laboratori pesta porcina
Olot zona baixes emissions
Oscars YouTube
Adolf Hitler Namíbia
Atles climàtic Meteocat
Concert per Palestina Palau Sant Jordi
Sorteig Champions
Burgos

Audiència Nacional

L'Audiència Nacional jutjarà l'exdirigent d'ETA Pototo

El fiscal demana 15 anys de presó per a l'exdirigent d'ETA Julián Atxurra Egurolo, àlies Pototo, pel segrest, l'any 93, de l'empresari Julio Iglesias Zamora, que va estar retingut 116 dies en un "zulo" a la localitat guipuscoana de Mondragón. Segons el ministeri públic, Pototo va ordenar el segrest de l'empresari. Per la seva part, les autoritats franceses va lliurar Pototo a Espanya perquè fos jutjat per les diverses causes que té pendents aquí.

14/07/2002 - 00.00 Actualitzat 09/11/2006 - 08.51

Atxurra Egurolo es va fer càrrec de la direcció de la banda terrorista després de la caiguda de la cúpula de l'organització de Bidart, a França, el març de 1992, quan van ser arrestats Francisco Mujika Garmendia, àlies "Pakito"; José María Arregi Erostarbe, àlies "Fiti" i, José Luis Álvarez Santacristina, àlies "Txelis". Després d'aquestes detencions, "Pototo" va mantenir una reunió amb José María Uribetxeberria, Javier Ugarte, José Luis Erostegi i José Miguel Gaztelu, ja processats per aquesta causa, als quals va comunicar que a partir d'aquest moment seria el responsable del "comando Goierri". En la mateixa reunió, va comunicar que el "zulo" que la banda havia construït als locals de l'empresa Jalgi a Mondragón s'havia de condicionar i fer servir per al segrest de persones. A les ordres d'Atxurra, els quatre terroristes esmentats van insonoritzar el "zulo". Posteriorment, van decidir segrestar Iglesias Zamora per incrementar els recursos econòmics de la banda terrorista i van fixar la data del 5 de juliol de 1993 per portar a terme el segrest. Durant 116 dies, l'empresari va estar retingut en un "zulo" d'1,80 m d'alçada per 1,80 m d'ample. El 29 d'octubre del mateix any, els terroristes el deixaven lliure a la zona d'Alto de Arrate. L'empresa on treballava Iglesias Zamora ja havia patit diversos atemptats abans del segrest per no pagar l'impost revolucionari.