Laura Rosel: "El somni europeu tenia més de fantasia que de real"

La ciutadania europea espera accions decidides, protecció, indicacions clares, planificació. I la UE està paralitzada. Incapaç de reaccionar a l'una davant el coronavirus. Una emergència sanitària mundial que ha fet caure la màscara a una Unió Europea que ha resultat ser, en molts aspectes, de cartró pedra. Amenaça global. Respostes locals. La crisi econòmica del 2008 en va donar els primers símptomes. Ara, les costures han saltat pels aires i totes les incapacitats i limitacions d'aquest club d'estats han quedat al descobert.

Quan venen verdes, tothom s'arreplega, s'apressa a fer la seva, guardar la roba i esperar que amaini. Si resulta que et toca el rebre, ja te les pintaràs a l'oli, la solidaritat i la cooperació dels socis. Perquè, no, d'això, només n'hi ha als tractats de bones pràctiques i de fotos de família.

Al "Catalunya nit" ens preguntem... On és Europa? Potser s'ha assolit ja el màxim que Europa podia fer pels europeus. El somni europeu tenia més de fantasia que de real. La Unió Europea que es projectava com alguna cosa gran, més poderosa i noble, resulta que només és un conjunt d'estats-nació mirant-se de reüll, marcant perfil i donant cops de colze. Sobretot en moments crítics com aquest.