Laura Rosel: "Taula per a setze"

Taula per a setze, dimecres, a quarts de cinc de la tarda, a Madrid.

El diàleg entre els governs català i espanyol comença amb la col·locació de les peces: vuit a cada banda, com als escacs. Distribució de forces, molts equilibris i fins i tot un comandament a distància.

Les peces de la delegació catalana són una suma de quatre i quatre: càrrecs del govern actual i persones de la màxima confiança de l'antic govern. Representació institucional i pes polític. Els noms de Marta Vilalta, Josep Maria Jové, Elsa Artadi i Josep Rius remeten directament a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que es garanteixen seguir teledirigint els moviments. En el cas de Puigdemont, a més, escombrant veus discrepants o amb el dit aixecat dins l'univers postconvergent.

Una estratègia que ha fet arrufar el nas al govern espanyol, que aquesta mateixa tarda doblava l'aposta amb dos ministres més: Ábalos i Montero. La mà dreta de Pedro Sánchez, gat vell de la política espanyola, i l'actual veu a La Moncloa.

Uns i altres s'asseuran a la mateixa taula, en el primer assalt de l'esperat "sit and talk". És altament improbable que de la trobada de dimecres en surtin amb acords, ni tan sols amb punts en comú. Serà molt que s'hi asseguin, que cada part -almenys la catalana- vagi a l'una pel que fa a estratègia, discurs i objectius.