L'eclosió de la dreta radical populista

A Catalunya, com al conjunt de l'Estat el 2019, i abans a Andalusia, assistim a l'eclosió de la dreta radical populista. Les enquestes pronostiquen que després del 14F hi haurà entre cinc i deu diputats de Vox al Parlament. Els de Santiago Abascal deixaran la resta de partits amb un pam de nas. I no és que no hi hagi hagut avisos. Fa temps que se sent la remor de l'extrema dreta.

Què fa aquesta dreta radical populista? Té discursos contra els grups més vulnerables i contra les minories: immigrants sense papers, dones, dones maltractades i el col·lectiu LGTBI. No dissimulen la sintonia amb el franquisme i tot el que se'n deriva. Alimenten teories conspiranoiques. Juguen amb el nativisme: allò d'"els de casa, primer". És a dir, defensen uns postulats que fan saltar pels aires el consens democràtic i la defensa dels drets fonamentals. Un cop dins de les institucions, generen una contradicció perversa: tenen altaveu, tenen drets i tenen accés al poder. Marquen l'agenda. 

Què diuen els experts que s'han dedicat a estudiar aquest fenomen?

Mark Bray, autor del llibre "Antifa, el manual antifascista": Fa falta una alternativa que respongui als dubtes de la societat. Cal ser crítics amb els discursos de l'extrema dreta, no normalitzar-ne els postulats. I avisa que aquesta és una lluita cultural, per l'hegemonia en els valors socials.

Carles Viñas, doctor en història contemporània i investigador: Si l'extrema dreta va més enllà, no és per mèrits propis, sinó pels demèrits de les institucions democràtiques. En situacions de crisi social com l'actual, la població se sent abandonada, els governs no acompanyen prou, ni s'expliquen prou bé, ni ofereixen prou solucions. La ultradreta en té... i són màgiques.

Jason Stanley, autor del llibre "Facha": L'extrema dreta crea una situació d'irrealitat en què les teories de la conspiració i les notícies falsejades prevalen sobre el debat racional. Substitueix l'empatia entre grups per la por i reforça la idea del "nosaltres" -ciutadans honrats i treballadors- enfront d'"ells" -delinqüents, perillosos, aprofitats.

Ho diuen els experts. Ho diu el dia a dia de la política espanyola. Ho diuen els missatges d'aquesta campanya electoral. Ho diu la història, encara que no l'escoltem.