"L'Emperadriu del Paral·lel", els fantasmes de la bohèmia nocturna barcelonina, a "Teatre TNC"

Pocs mesos abans que es proclami la Segona República, Barcelona plora la seva artista més estimada i aclamada: Palmira Picard, "L'Emperadriu del Paral·lel". Mentre la gran avinguda de l'oci barceloní es troba de dol, l'efervescència nocturna ha convocat al bar La Tranquil·litat tota mena d'artesans de l'escenari, pensadors llibertaris, escriptors bohemis i altres agitadors heterodoxos, que s'embriagaran a la salut i memòria de la gran celebritat.

El 1930, l'any en què se situa "L'Emperadriu del Paral·lel", palpitava a l'ambient el malestar col·lectiu posterior al gran crac de la història del món entès com a mercat global, i en bona mesura es pressentia l'imminent adveniment de la Segona República. 

L'obra retrata així una apocalipsi col·lectiva que, per múltiples paral·lels, confronta amb el present més immediat, anima a fer una copa amb els nostres fantasmes col·lectius per conèixer-ne millor les il·lusions i frustracions, i empeny a submergir-se en una polifonia de testimonis que malden per sobreviure tot i la cruesa que sovint els desplaça.