L'empremta d'Eiffel a Catalunya: més de 80 ponts de ferro anteriors a la torre de París

Des dels primers ponts metàl·lics de la línia ferroviària de Girona a Portbou, el 1876, fins a la instal·lació del pont portàtil sobre el llac del parc de la Ciutadella durant l'Exposició Universal de Barcelona del 1888. L'enginyer francès Gustave Eiffel va deixar a casa nostra més de 80 ponts, dels quals 8 de grans i la resta petits. 

La historiadora de l'art Lluïsa Amenós els recull i documenta al llibre "L'enginy d'Eiffel a Catalunya". Explica que el volum inclou "plànols, fotografies i documents originals d'Eiffel, el gran expert en ponts de ferro a l'Europa del segle XIX".

El llibre, fruit d'un treball d'arxiu rigorós, vol fer descobrir al gran públic un patrimoni poc conegut. 

Hi ha episodis curiosos, com el dedicat al viaducte de Colera, que el mateix enginyer va visitar en persona després d'un accident molt sonat a l'època: "Una nit va caure un tram del pont, encara en construcció. Eiffel es va pensar que havia estat un atac terrorista, perquè el context social era convuls, però va ser una tramuntanada." 

Què queda d'Eiffel a Catalunya? 

El llibre explica que els ponts del ferrocarril es van desmuntar tots quan es va desdoblar la línia, a principis del segle XX. Dels ponts de Girona, però, encara se'n conserven tres.

Un és al lloc original, que és el pont de les Peixateries Velles, i els altres dos es van canviar de lloc: un es va moure de barri i l'altre es va traslladar a Palamós. 

"Al de Barcelona, que Eiffel va instal·lar al parc de la Ciutadella, li hem perdut la pista. En acabar l'Exposició Universal, es va desmuntar i no sabem què se'n va fer", afirma l'autora. 

La torre Eiffel, a Barcelona?

El popular enginyer francès va treballar en tots aquests ponts abans de construir el seu edifici més famós: la torre Eiffel. Va ser el 1889 a París i no a Barcelona, a la qual, segons una anècdota històrica que Amenós posa en dubte, Eiffel podria haver ofert instal·lar-la l'any anterior. 

"Si hi hagués un document que ho certifiqués, seria magnífic. Però jo no l'he trobat." 

Segons aquesta llegenda urbana, que s'ha arribat a publicar a la premsa, l'Ajuntament va rebutjar l'oferta per considerar-la massa radical. 

Catalunya, un país de ferro

El llibre "L'enginy d'Eiffel a Catalunya" l'han publicat el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i Rafael Dalmau Editor i forma part d'un projecte de recerca i divulgació del patrimoni metàl·lic del país. 

"La metal·lúrgia sempre ha estat molt important a Catalunya i una gran font de riquesa, sobretot a finals del XIX i principis del XX", explica l'autora, però, en canvi, les obres fetes amb ferro no tenen un gran reconeixement. 

"Les obres en ferro sempre s'han considerat menors en comparació amb la pintura, l'escultura o l'arquitectura en pedra." 

A Amenós, en canvi, els ponts de ferro sempre l'han fascinat. Potser, diu, perquè la transporten a la infància, quan el seu pare, també enginyer, li parlava dels càlculs que s'havien de fer per construir-los durant els seus trajectes en cotxe. "Quan es diu allò que els nens no escolten i passen de tot, no és veritat. Resulta que allò queda", conclou.