L'energia eòlica marina a Catalunya es limitarà al golf de Roses

El Consell de Ministres ha aprovat --després de mesos de tràmit legislatiu-- els anomenats Plans d'Ordenació d'Espais Marítims, que delimiten quins usos es poden donar a les diferents zones litorals.

El text aprovat obre la porta a la instal·lació de parcs eòlics marins al litoral de l'Estat espanyol, i ha determinat que a Catalunya només es podran instal·lar molins de vent al golf de Roses.

La zona on potencialment es poden establir instal·lacions d'aquest tipus té una superfície de 250 quilòmetres quadrats, i segons la ministra de transició ecològica, Teresa Ribera, els molins de vent que s'hi podrien instal·lar han d'estar com a mínim a 12 quilòmetres de la costa.

"A la zona del llevant, on hi ha un volum molt important d'aigües que compten amb figures de protecció ambiental molt especifiques, i es limiten molts altres usos com pot ser per al desplegament de l'energia eòlica".

Segons Ribera, ara cal convocar les subhastes perquè es presentin projectes.

Però ja abans de l'aprovació d'aquest pla s'havien presentat sis propostes per instal·lar molins de vent al golf de Roses.

Són de dimensions diverses, des del faraònic Catwind, amb 82 aerogeneradors que ocuparien tot l'espai previst, fins al Tramuntana, el Creus o el Gavina, amb una trentena de molins, o un projecte més petit i experimental.

Rebuig al territori

Les propostes presentades abans de l'aprovació final del pla fan sospitar a les entitats ecologistes de la connivència entre el govern espanyol i les empreses energètiques.

El rebuig és frontal, i estudiaran arribar fins a Europa per intentar frenar el que qualifiquen de desastre. Jordi Estévez és un dels seus portaveus.

"Tenim pesca d'anxoves, que pot quedar completament aniquilada, així com la gamba de roses.

Si per fer una energia fem malbé tant els parcs naturals com els camps, com el que ens dona la mar, a més del turisme, estem arreglats".

S'hi oposen també bona part dels alcaldes i els responsables dels tres parcs naturals de la zona.

El govern, mentrestant, defensa la necessitat de l'energia eòlica. La consellera Teresa Jordà ha garantit, però, que faran un seguiment dels projectes i que faran costat al territori.

"Estem al costat del territori per exigir allò que ens sembli que ha de passar al territori, però per altra banda, també per sortir de dubtes, per desfer missatges que no tenen sentit.

Aquesta plataforma ens sembla una cosa encertada".

Jordà al·ludia a la plataforma científica entre Roses i l'Escala prevista pel govern espanyol, que tindria un parell de molins i un laboratori per investigar sobre el terreny els efectes en l'ecosistema marí que provoquen aquest tipus d'instal·lacions.

La plataforma estaria situada a una distància d'entre 16 i 24 quilòmetres de la costa i al costat d'aquests primers molins de vent.

Costaria més de 70 milions d'euros, i s'hi farien estudis científics amb condicions reals per analitzar els pros i contres de l'energia eòlica marina. Anna Bernades és la secretaria d'acció climàtica.

"Hi ha moltes dades de l'impacte sobre les eòliques cimentades, però sobre les flotants i a la Mediterrània no hi ha cap exemple empíric.

La voluntat de fer aquesta experimentació és també per valorar amb dades reals quin és aquest impacte.

L'Estat decideix que és aquí, segurament no és el nostre model, però hem de fer que el model tingui el menor impacte possible.

El projecte té dues fases, la científica, a la qual s'ha presentat la Generalitat, que preveu 3 molins flotants.

Més endavant, en un projecte diferent que depèn del govern central, hi hauria una segona fase a la mateixa zona perquè s'hi posin 3 molins més, on es puguin fer assajos precomercials.

El govern central vol que les instal·lacions eòliques estiguin a ple rendiment l'any 2030, i ha habilitat 19 espais marítims arreu de l'Estat per instal·lar-hi parcs eòlics, dos dels quals al nord-est de Menorca. En aquests casos els molins de vent es podran muntar a només 5 quilòmetres de la costa.