Les aus en perill d'extinció tenen un cant més pobre que espècies amb una gran viabilitat

El Consell Superior d'Investigacions Científiques conclou que les aus en perill d'extinció tenen un cant més pobre i senzill que aquelles espècies amb gran viabilitat. Segons la investigadora del CSIC i directora de l'estudi, Paola Laiolo, el cant dels ocells mascles és molt més senzill en espècies amenaçades perquè la diversitat de les melodies depèn de dos factors clau en la viabilitat de les poblacions: la mida poblacional i el nombre d'ocells joves per any.

Durant quatre anys, els investigadors han analitzat a les estepes de la vall de l'Ebre una espècie d'au amenaçada: l'alosa ricotí. Aquest ocell té fins a 12 seqüències musicals amb 13 notes diferents cada una, però en poblacions amb possibilitat d'extingir-se les aus només canten 3 o 4 frases. Això rau en el fet que les cries no tenen prou mascles adults als quals imitar i, per tant, només aprenen 3 o 4 melodies que seran les que podran cantar d'adults.

Fins ara s'havia demostrat la relació entre el cant i la qualitat dels ocells a l'hora de ser seleccionats per les femelles en un context sexual. Tanmateix, es tracta de la primera vegada que es determina que el cant pot constituir un indicador de la qualitat de les poblacions.