Les Balears, al límit per l'arribada de migrants: "Hi queden atrapats, és una 'bomba de rellotgeria'"

El creixement del nombre de persones que arriben amb pastera a les illes Balears està sobrepassant els serveis socials i està a punt de provocar un conflicte entre administracions i una crisi social. I és que, segons les dades del Ministeri de l'Interior, mentre que a les Canàries l'arribada de pasteres s'ha reduït gairebé a la meitat, a les Illes ha crescut un 77% l'últim any. 

Aquesta setmana, només entre dilluns i dimarts la Guàrdia Civil i Salvament Marítim van rescatar 265 persones que navegaven en embarcacions precàries cap a les Illes. L'última pastera s'ha detectat aquest cap de setmana mateix a uns 55 quilòmetres de Cabrera amb una trentena de persones a bord, 12 de les quals estan desaparegudes.

En aquests primers vuit mesos de l'any ja són 256 les embarcacions que han arribat de manera irregular a terres balears transportant gairebé 5.000 persones, segons es desprèn de les dades de la delegació del govern a les Balears. 

Víctimes d'una "política migratòria racista"

Els acords entre l'estat espanyol i els governs de Mauritània i el Marroc han consolidat aquesta via d'entrada, segons Margalida Capellà, professora de la Universitat de les Illes Balears de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals, i directora del Laboratori Interdisciplinari de Drets i Llibertats de les Illes Balears. 

En declaracions a Catalunya Ràdio,  la professora de Dret Internacional Públic considera que la solució a aquesta situació passa per un canvi en la política migratòria europea, que qualifica de "racista". 

Explica que les persones provinents de "tots els països africans" necessiten un visat per entrar a la Unió Europea, mentre que en el cas de l'Amèrica Llatina, "els nacionals de la majoria de països no necessiten visat i estan entrant de forma legal". 

Capellà assegura que els migrants que es juguen la vida cada vegada són més joves i de diversos països subsaharians. Aquest any n'han arribat un miler a Formentera, que té una població de 10.000 habitants. Una situació dramàtica, diu, que està activant una bomba social. 

"N'hi ha que no saben ni que han arribat a unes illes. Moltes vegades no tenen diners per comprar un bitllet per sortir, i això és una bomba de rellotgeria social."

Segons l'especialista en Drets Humans, el garbuix competencial entre Estat, autonomia i consells insulars acaba de complicar la situació. Per això l'empresa pública Tragsa instal·larà al port de Palma mòduls prefabricats amb els mitjans necessaris. I és que fins ara, per exemple, aquests migrants no es podien ni dutxar a l'arribar a Mallorca. 

Creixen els migrants d'origen subsaharià

Des de la Creu Roja, la responsable de Socors i Emergència a les Illes, Victòria Avellà, ha comprovat que ara arriben migrants des de països més llunyans que Algèria, i amb problemes de salut més greus. 

"Venen de l'Àfrica subsahariana, amb un trajecte migratori molt més llarg. N'hi ha que duen més d'un any viatjant. Algunes han travessat el desert i van acumulant tots els problemes de salut."

Un cop es fan a la mar, els queda encara l'epopeia marítima, on el principal risc d'aquestes embarcacions és que la travessa se'ls allargui més del previst, sigui per errors en la navegació o per mala mar. "Duen els aliments i la capacitat molt justa per a aquests dos, màxim tres, dies de navegació". 

"A partir d'aquí comencen les deshidratacions, les insolacions i les cremades solars."

Els voluntaris de la Creu Roja són els primers a atendre aquests migrants quan trepitgen terra. Després de passar a disposició policial un màxim de 72 hores, quan queden en llibertat, aquesta institució humanitària fa un seguiment dels casos més vulnerables.