Les bombes de dispersió: granades de morter per minar psicològicament la població

Les bombes de dispersió són granades de morter que esclaten en l'aire i escampen la metralla indiscriminadament en un radi de 15 metres, sense afinar l'objectiu. Els fragments que cauen a terra i no exploten al moment poden esclatar molts dies més tard, si algú els toca sense voler, i poden estar actives durant quaranta anys. És fàcil imaginar les carnisseries que provoquen, però també minen psicològicament la població atacada. El tractat que en limita l'ús es va firmar a Dublín l'any 2008, quan ja feia dècades que les organitzacions humanitàries clamaven perquè es prohibissin.

Espanya va ser un dels primers països que el van subscriure, però fins llavors n'havia produït. Es feien a dues fàbriques d'armament que hi ha a Saragossa. El Ministeri de Defensa assegura que a partir de l'adhesió Espanya no en fabrica ni n'exporta. D'aquestes potser no, però el flux d'armament espanyol cap a Líbia ha continuat, almenys, fins al 2010. El grup d'ONGs Armes sota Control denuncia que l'any passat Espanya va vendre material militar a Gaddafi per valor de gairebé 7 milions d'euros.