Les castanyes del Montseny, més tardanes per la sequera: "Encara estarem 15 dies collint-ne"
Si pugem fins als boscos de castanyers del Montseny veurem un dels paisatges més bonics de l'any. I potser també sorprenents, perquè els arbres encara són plens de pellons, les closques grosses i plenes de punxes que envolten les castanyes. "La caiguda de la castanya està anant molt lenta", explica Joaquim Soler, productor de Viladrau que gestiona 100 hectàrees amb 750 castanyers.
Les altes temperatures de l'estiu han fet patir els castanyers
Tot i que no és el primer cop, ni de bon tros, que aquests castanyers –n'hi ha que tenen 700 anys– pateixen una sequera, les altes temperatures d'aquest estiu han fet "patir molt" els arbres i fins i tot preveien una temporada "desastrosa". Però les últimes pluges ho ha revertit, encara que també han endarrerit la collita.
Passarà la Castanyada i encara estarem 15 dies collint castanyes.
El cloc-cloc tan esperat
Les castanyes no s'agafen directament de l'arbre, sinó que es cullen quan han caigut a terra. I cauen quan han madurat prou, tot just ara, i hi comença a haver contrast de temperatura. De dia, a mesura que pugen, se sent com van caient i fan el que en llenguatge del món castanyer és el "cloc-cloc", aquest soroll tan característic quan piquen a terra.
L'avantatge d'haver passat més temps dins el pelló és que les castanyes s'han pogut hidratar molt bé i tenen una gran qualitat, de manera que la producció, encara que més tardana, serà similar a les 14 tones de l'any passat.
La crisi climàtica afecta molt els castanyers: el cas d'El Bierzo
Les del Montseny, que és l'únic lloc on es produeixen a Catalunya, suposen tan sols un 3% del que es consumeix a Catalunya. La gran majoria venen de Galícia i El Bierzo (Lleó). Però aquest any els productors del nord de la Península ho estan passant malament. El productor d'El Bierzo Enrique Balboa diu que, en uns 10 anys, han passat de produir 15 milions de quilos de castanya a un milió aquest any.
Des de l'abril passat fins ara pràcticament no han tingut pluges i les temperatures molt altes han castigat els arbres. Això ha fet que es multipliquin els fongs, que han acabat malmetent les castanyes. "Aquest any, difícilment podrem cobrir la demanda", explica Enrique Balboa, preocupat pel futur dels castanyers. I això vol dir que en vindran més de Turquia o la Xina, que valen pràcticament el triple.
Gestió dels castanyers
A Viladrau fa temps que aposten per gestionar les 100 hectàrees de castanyers. Si d'un arbre més que centenari en surten moltes rebrotades, de vegades se'n queden només una perquè pugui créixer més bé. També tallen les branques baixes, que consumeixen aigua però no produeixen flor ni, per tant, castanyes.
I de mica en mica volen ampliar finques on ja hi ha castanyers, però abandonats. De fet, gran part de les 3.000 hectàrees de castanyers de la zona estan abandonades, i això que la castanya havia estat un aliment indispensable fa segles, i fins i tot moneda de canvi entre comerciants.
Castanyes tot l'any
Per recuperar aquest llegat, els productors intenten que aquest fruit es consumeixi més enllà de la Castanyada. Joaquim Soler ho té molt clar:
Si consumim avellanes o nous tot l'any, perquè no mengem castanyes?
Perquè certament és un producte de tardor, però es pot conservar. Per ara n'impulsen el consum anual a través de productes fets amb castanya, des de pa fins a carn, cremes dolces o salades, cervesa o xocolata.
Per ara, potser no en tindrem tot l'any, però per la Castanyada n'hi haurà perquè al Montseny han pogut salvar la temporada.