Les claus per aprendre a gestionar l'ansietat i evitar que et bloquegi

Antoni Bulbena, psiquiatre de l'Hospital del Mar de Barcelona, explica que l'ansietat és un mecanisme d'adaptació fonamental i la diferencia de l'angoixa. "L'ansietat és el nostre sistema d'alarma", diu. "Des que els éssers vius existeixen, tenim una membrana que ens diferencia de l'entorn i que ens permet adaptar-nos. En diem angoixa quan ens està assenyalant d'una manera anticipada uns perills que, de vegades, són inexistents."

La psicòloga Aida Huertas comparteix l'opinió que "l'ansietat és una font d'informació i que si sabem escoltar-la a temps no té per què convertir-se en un trastorn. L'ansietat no deixa de reproduir, a través del nostre físic,un malestar psicològic. Si no hi haguessin aquests símptomes físics, podríem estar patint molt continuant amb la nostra vida, sense saber què és el que està passant."

Bulbena diu que en la societat actual "el nostre gran tema és el social, que algú ens ataqui o ens elimini o que no ens estimin", i diu que el problema és que "quan t'ataquen...més o menys et pots defensar, però quan no t'estimen, com et defenses?"

Aida Huertas parla també del paper de les xarxes socials en relació amb l'ansietat en la gent jove. "Ens estem adaptant d'una manera, per mi, molt negativa a les xarxes socials. Perquè constantment ens adaptem a les demandes dels qui creen aquestes xarxes socials."

Què volen els creadors de les xarxes socials? Que ens hi enganxem constantment. Llavors, què passa? Que estem sotmesos al judici constantment. Estem sotmesos a la valoració positiva o negativa en funció dels "likes" o no "likes" que rebem o no rebem. La persona hauria de valorar quant de positiu li aporten aquestes xarxes socials i quant de negatiu, i fer-ne un bon ús.

Aida Huertas, psicòloga

Com es viu l'ansietat?

La psicòloga Aida Huertas explica que "els atacs d'ansietat són molt abruptes i espanten molt. La persona pot sentir la sensació que en aquell moment s'està morint perquè té símptomes que podrien assemblar-se a un infart". Per tant, "quan tu li dius a algú que ha patit un atac de pànic que 'no passa res', és el pitjor que li pots dir, perquè és clar que passa, el seu organisme està reaccionant a una amenaça."

"L'ofici de viure" recull el testimoni de la Mariona Batalla, que ha viscut episodis d'ansietat des de molt petita. "Si li hagués d'explicar què és l'ansietat a algú que no n'ha patit mai, li diria que és una por irracional a una cosa que mai no acaba de passar".

"Primer són símptomes físics que després repercuteixen en la teva vida, tant social com familiar, laboral o sexoafectiva. Perquè potser un dia et trobes malament i no et veus amb cor d'anar a la feina. O un dia no et ve de gust sortir amb els amics i ja t'allunyes una mica del teu cercle. Són aquests petits símptomes que es van fent grans i que abasten coses intangibles com poden ser les relacions que tu tens amb el teu entorn".

Quin paper té la genètica?

El psiquiatra Antoni Bulbena diu que el component genètic és molt important. "Segurament l'angoixa, com a trastorn, és de les malalties més genètiques. De fet, en les investigacions que hem fet, ho hem trobat molt lligat a una malaltia hereditària del col·lagen. Per casualitat vam trobar que els meus pacients, als quals els diagnosticava ansietat, el meu company, el doctor Duró, reumatòleg, els posava un segell, que era una cosa que es deia hiperlaxitud articular."