Les comunitats energètiques, l'aposta del sector per revifar l'autoconsum

El 2022, la instal·lació de panells solars en habitatges, indústries i negocis es va disparar fins al punt que només aquell any es va doblar la potència instal·lada.

Passada la febre inicial, l'aposta per aquests sistemes a casa nostra va començar una davallada important, que s'ha mantingut durant tres anys i que, tot just ara, comença a moderar-se.

Les empreses fan aigües

En el moment del boom, les empreses van ampliar ràpidament les plantilles per poder fer front a la demanda d'instal·lacions d'autoconsum. Llavors, el temps d'espera per a la instal·lació arribava en alguns casos als sis mesos. 

"Allò va ser excepcional", afirma Salvador Salat, delegat de la Unió Espanyola Fotovoltaica a Catalunya, la principal associació que aplega les empreses del sector. 

Salat explica que "va ser excepcional i no ho tornarem a veure, perquè hi havia grans subvencions i el preu de l'energia era molt car". 
 

Evolució de la instal·lació de panells solars

Aquest increment sense precedents d'instal·lacions d'autoconsum el va propiciar en part la invasió a Ucraïna, que va disparar el preu de l'electricitat, i també les subvencions.

Tanmateix, un cop esgotades aquestes ajudes i amb uns preus de l'energia que han anat moderant-se, el sector va corregir bruscament la tendència. 

Moltes empreses van haver de reestructurar les plantilles, que havien crescut al ritme vertiginós de la demanda i des de llavors, els números no han parat de caure. 
 

La tendència a la baixa es modera

Les dades preliminars de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) per aquest 2025 constaten que la tendència a la baixa continuarà per tercer any consecutiu, però que comença a moderar-se. 

Així, entre l'abril i el juny d'aquest any, la potència instal·lada recula un 9% respecte a la mitjana trimestral de l'any passat; continua sent una caiguda, però menor de la del 17% que estimen per al primer trimestre de l'any. 
 

Comunitats energètiques, l'aposta del sector per remuntar 

El sector creu que les comunitats energètiques lideraran el creixement del sector els pròxims anys.

Es tracta d'una fórmula que permet compartir el consum d'una instal·lació entre diferents veïns i empreses pròximes, així com beneficiar-se de millores d'eficiència energètica o mesures de mobilitat sostenible. 

"Els projectes que eren més evidents ja s'han fet, ens queden els que necessiten més dedicació", trasllada Salat. 

En aquest sentit, el delegat de la UNEF detalla que ja s'han implantat moltes instal·lacions domèstiques i diu que ara "cal impulsar els autoconsums compartits" a grans superfícies de teulades d'edificis públics i industrials.

"La tendència natural de la indústria serà fer només la teulada necessària per al seu consum. I d'aquesta manera estem perdent una oportunitat", subratlla Salat.

Des de la UNEF, es considera que si aquestes empreses tinguessin incentius per ocupar amb panells solars tota la teulada i no només la que necessiten per a autoconsum, la indústria faria el pas. 

"Tècnicament, aquesta solució és factible; jurídicament, aquesta solució és complicada", insisteix, i ressalta que actualment les comunitats es tiren endavant recorrent gairebé a "l'artesania" i reclama "una regulació" perquè es pugui fer automàticament.

Al vídeo que hi ha a continuació s'explica amb detall què són les comunitats energètiques:

Els 2 km de radi, un altre fre 

El decret "antiapagada", que va ser rebutjat al juliol al Congrés dels Diputats, recollia mesures que haguessin contribuït a impulsar les comunitats energètiques.

En concret, es preveia que el radi d'acció de les instal·lacions de panells fotovoltaics compartides passés dels dos quilòmetres actuals als cinc. 

"Volem que aquest radi d'acció s'ampliï i que la gestió d'aquestes comunitats energètiques sigui molt més ràpida", demana Manel Romero, soci director de SUD Renovables, però és un clam compartit entre totes les empreses del sector.    

Les traves amb què es troben les comunitats energètiques es detallen al vídeo que hi ha tot seguit:

L'economia d'escala, que permetria aquest tipus d'instal·lacions més grans, serviria per compensar la manca d'ajudes i prémer l'accelerador. 

Des del sector defensen que és necessari un canvi de tendència per assolir els objectius que es marca la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT) 2050, el full de ruta en matèria d'energia i descarbonització.