
Barcelona
Les cures pal·liatives es converteixen en una ajuda fonamental per als malalts crònics i els terminals
Les cures pal·liatives milloren la qualitat de vida dels pacients en els moments més aguts de les malalties terminals. Però hi ha altres terrenys, sobretot el dels malalts crònics, en què encara hi ha molt camí a recórrer.
Redacció
13/10/2012 - 14.31 Actualitzat 09/11/2021 - 12.30
Les cures pal·liatives milloren la qualitat de vida dels pacients en els moments més aguts de les malalties terminals i s'han convertit en una una ajuda fonamental per als malalts de càncer. Però hi ha altres terrenys, sobretot el dels malalts crònics, en què encara hi ha molt camí a recórrer. Amb la celebració del Dia Mundial de les Cures Pal·liatives es pretén conscienciar la població i sensibilitzar-la de la necessitat de rebre una atenció professional i de qualitat al final de la vida de qualsevol persona.
A Catalunya, les cures pal·liatives són una línia estratègica i un model consolidat que ha demostrat en els 20 anys d'existència satisfacció tant per part dels usuaris com dels seus familiars, segons el Departament de Salut de la Generalitat. Actualment, Catalunya compa amb 383 llits sociosanitaris específics per a aquest tipus de cures, 83 equips pal·liatius d'atenció domiciliària, 23 grups de professionals de suport hospitalari i 15 equips d'avaluació integral, a més d'altres recursos sociosanitaris polivalents.
Els metges i les infermeres que donen aquest tipus de servei i que tracten els malalts a casa seva asseguren que l'atenció va més enllà de la pròpiament mèdica. Albert Ledesma és el responsable del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat i afirma que, naturalment, els professionals tracten els símptomes del pacient "perquè no el facin patir". Es tracta "el dolor, l'ofec...", però "també hi ha temes socials, espirituals" o que tenen a veure amb la manera com el malalt vol ser tractat, "com vol que el curem", diu. A vegades, explica el metge de família Josep Ausió, "és el mateix pacient qui ho anticipa: si les coses van mal dades, jo m'estimo més un altre tipus d'atenció". I assegura aquest metge del CAP del Remei que, molts cops, "resulta més difícil" plantejar segons quins temes als cuidadors o als familiars "que al mateix pacient", ja que aquest, sovint, té molt més interioritzat tot el procés.
Igual que les cures pal·liatives en malalts oncològics, l'atenció als malalts crònics avançats redueix els reingressos hospitalaris i l'ús de les urgències. Es calcula que a Catalunya hi ha 120.000 d'aquests malalts, sobretot amb insuficiències cardíaques, malalties respiratòries i demències. El programa d'atenció als crònics es fa, de moment, a una desena de comarques, però el 2015 es vol ampliar a tot Catalunya.
L'any passat, 13.000 persones van ser ateses al nostre país a casa seva per aquests equips, i unes 6.300 ho van ser en les unitats d'internament.
Amb aquest sistema d'atenció al final de la vida, a Catalunya s'ha arribat a donar una alta cobertura al 87% de les persones amb malaltia oncològica avançada i terminal, i al 61% de pacients amb malalties no canceroses.
Des del maig del 2009 hi ha equips específics per a l'atenció al final de la vida de la població infantil i juvenil a l'hospital Maternoinfantil de la Vall d'Hebron i al de Sant Joan de Déu.
A Catalunya, les cures pal·liatives són una línia estratègica i un model consolidat que ha demostrat en els 20 anys d'existència satisfacció tant per part dels usuaris com dels seus familiars, segons el Departament de Salut de la Generalitat. Actualment, Catalunya compa amb 383 llits sociosanitaris específics per a aquest tipus de cures, 83 equips pal·liatius d'atenció domiciliària, 23 grups de professionals de suport hospitalari i 15 equips d'avaluació integral, a més d'altres recursos sociosanitaris polivalents.
Els metges i les infermeres que donen aquest tipus de servei i que tracten els malalts a casa seva asseguren que l'atenció va més enllà de la pròpiament mèdica. Albert Ledesma és el responsable del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat i afirma que, naturalment, els professionals tracten els símptomes del pacient "perquè no el facin patir". Es tracta "el dolor, l'ofec...", però "també hi ha temes socials, espirituals" o que tenen a veure amb la manera com el malalt vol ser tractat, "com vol que el curem", diu. A vegades, explica el metge de família Josep Ausió, "és el mateix pacient qui ho anticipa: si les coses van mal dades, jo m'estimo més un altre tipus d'atenció". I assegura aquest metge del CAP del Remei que, molts cops, "resulta més difícil" plantejar segons quins temes als cuidadors o als familiars "que al mateix pacient", ja que aquest, sovint, té molt més interioritzat tot el procés.
Igual que les cures pal·liatives en malalts oncològics, l'atenció als malalts crònics avançats redueix els reingressos hospitalaris i l'ús de les urgències. Es calcula que a Catalunya hi ha 120.000 d'aquests malalts, sobretot amb insuficiències cardíaques, malalties respiratòries i demències. El programa d'atenció als crònics es fa, de moment, a una desena de comarques, però el 2015 es vol ampliar a tot Catalunya.
L'any passat, 13.000 persones van ser ateses al nostre país a casa seva per aquests equips, i unes 6.300 ho van ser en les unitats d'internament.
Amb aquest sistema d'atenció al final de la vida, a Catalunya s'ha arribat a donar una alta cobertura al 87% de les persones amb malaltia oncològica avançada i terminal, i al 61% de pacients amb malalties no canceroses.
Des del maig del 2009 hi ha equips específics per a l'atenció al final de la vida de la població infantil i juvenil a l'hospital Maternoinfantil de la Vall d'Hebron i al de Sant Joan de Déu.
Avui és notícia
La Marató 2025 recapta més de 9,7 milions d'euros per a la recerca sobre el càncer
Els testimonis de La Marató sobre el càncer: de l'Everest de l'Ànnia a la música de la Júlia
La importància dels cribratges en la detecció precoç del càncer: quins hi ha i quan s'han de fer
L'adolescència trasbalsada pel càncer: "La malaltia m'ha ensenyat que puc ser molt forta"
La constel·lació de casos judicials i d'assetjament sexual que acorralen el PSOE i Pedro Sánchez