Les dones sense llar, més vulnerables

En només dos anys, hi ha el doble de joves europeus que viuen al carrer. A Barcelona, els sensesostre han augmentat més d'un 70% en els últims deu anys. Les dones són minoria: menys del 15%.

N'hi ha menys perquè abans que dormir al carrer, viuen en infrahabitatges, en habitacions de relloguer, o fan serveis, com per exemple de cura de la llar o de persones, a canvi només d'allotjament.

També n'hi ha moltes que passen la nit en un sofà d'amics o familiars i que després es veuen obligades a deambular per la ciutat per no molestar. I fins i tot, n'hi ha moltes que toleren relacions tòxiques amb violència de gènere, per tal de tenir un lloc segur on dormir.

 Totes aquestes situacions passen molt desapercebudes, i costa de recollir-ne les xifres, però en tots els casos són dones sense llar.

La Martina i la Patrícia no tenen llar per raons diferents, però les dues acudeixen al Centre Assís per rebre ajuda. Les dones accepten pagar un preu més alt abans que acabar al carrer:

Martina Salerno: "No és fàcil. No és per a tothom. S'hi arriba a poc a poc i no és bonic habituar-s'hi, a aquesta vida. La persona que s'hi ha adaptat és que ha renunciat a tenir una vida millor."

Patrícia Noriega: "Fins que no ho vius, no saps com de dur pot ser: la solitud, les nits fredes..."

 

 

Els recursos per a persones sense llar estan pensats bàsicament per a homes. Per això, Assís ara construeix un edifici amb deu minipisos, distribuïts en quatre plantes, exclusivament per a dones. Des del centre, Elena Salas assenyala que les dones acostumen a patir "vergonya i culpa":

"Viuen en estat permanent de por i inseguretat, terriblement soles.  I els afecta molt més tot el que té a veure amb l'estigma social... Moltes vegades els acompanya un sentiment de vergonya i de culpa que no només fa que estiguin invisibilitzades, sinó que moltes vegades elles vulguin ser invisibles."

Patrícia Noriega: "En el meu cas vaig aconseguir estar a casa d'una dona a qui jo netejava el bany i ella em permetia dormir en una butaca. I va resultar que la butaca estava plena de xinxes."

Martina Salerno: "Amb el gos que borda i ara, amb el meu nòvio, em sento més segura."

 

 

 

A diferència dels homes, la majoria de dones que han acabat al carrer no ho han fet per motius econòmics, sinó per trencaments de relacions o violència masclista. Tenir una llar és el primer pas per refer-se de les ferides psicològiques, superar les addiccions, recuperar l'autoestima i buscar una feina:

Elena Salas: "Si la principal causa del sensellarisme en els homes està relacionada amb els factors laborals, en el cas de les dones està relacionada amb les ruptures sentimentals i amb la violència de gènere."

 

L'edifici que construeix el Centre Assís segueix el model que Finlàndia aplica des del 2007, en què donen les claus d'un apartament a les persones sense sostre. I així és com han aconseguit reduir en un 35% el nombre de persones que dormen al carrer.

Les dones que visquin al centre podran fer-ho durant tres anys, com a mínim, a partir del setembre del 2020.

Martina Salerno: "El futur? Com una persona normal que treballa, té una casa i va al seu ritme."

Patrícia Noriega: "Encara que el futur és incert, intento imaginar-me que el dia de demà viuré en un paradís. És l'únic a què m'aferro."

 

Les persones sense sostre augmenten un 72% en deu anys

Els registres dels equips de carrer de l'Ajuntament de Barcelona i els recomptes fets per la Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar apunten que entre els anys 2008 i 2018, el nombre de persones que dormen al carrer una nit concreta ha passat d'unes 650 a superar les 1.000.

I les que hi dormen algun cop durant un any han passat de 1.429 a 2.452, la qual cosa comporta un augment acumulat d'un 72% en una dècada. El 2016 va haver-hi un pic en què ja es van detectar 1.674 persones dormint a la intempèrie. El 2017, la xifra es va enfilar fins a 2278, i el 2018 ja va arribar a les 2.452.

Aquest increment de persones que es veuen obligades a dormir al ras es deu sobretot a la falta d'accés a l'habitatge, els mercats laborals precaris, l'exclusió social i les barreres administratives que pateixen les persones migrants.

L'autor de l'estudi "Qui dorm als carrers de Barcelona el 2018?", Albert Sales, investigador de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, n'explica les conclusions en aquesta entrevista: