Les dues vides de "Sasha"

 

El 2015, Sasha Smyshliaiev té vuit anys: és un nen eixerit, valent i afectuós que viu al poble de Níkopol, a Ucraïna, "el millor racó del món", com diu la mestra. "Tinc una gran família", diu, "i visc bé". Estima amb bogeria la seva mare, Olga, i els seus germans Vitalik, Ruslan, Denis, Artion i Alona, i respecta el seu padrastre, Dima. El seu pare, en Maksim, un dia se'n va anar a Rússia a treballar i ja no ha tornat a viure amb ells. De vegades els porta joguines.

La família del Sasha viuen a la vora d'un riu, en una casa desmanegada on falta una mica de tot. Però en Sasha té una altra vida a milers de quilòmetres: a Catalunya, on passa estius i Nadals amb la seva segona família, que l'estima com un fill. "Sasha", un documental commovedor i bellíssim, ens mostra les dues vides del nen des de la seva mirada rebel i tendra.

Al Sasha li agrada fer "coses bones", i aquest documental dirigit per Fèlix Colomer recull amb la mateixa espontaneïtat que el nen la seva vida quotidiana a Ucraïna i a Catalunya. A Níkopol, el seu poble, va a l'escola amb la motxilla del Barça. Té una amiga, la Nàstia, que és d'un poble anomenat Stehana. És una refugiada de Lugansk, de la guerra del Donbass, que viu en uns barracons amb la mare i l'àvia. Fa uns dibuixos molt bonics. També li agrada ballar. Van venir perquè al seu poble no hi havia menjar.

 

 

El Sasha i els seus germans van estar uns quants anys en un orfenat, perquè la seva mare, l'Olga, no se'n podia fer càrrec. A l'orfenat jugaven i saltaven, explica. I els pegaven. Però també els van començar a portar a Catalunya a passar-hi estius i vacances de Nadal. Quan la mama Olga els va recuperar, van continuar venint, com aquest estiu.

La nit abans del viatge els costa dormir, a ell, al Vitalik i al Ruslan. El Vitalik és el seu germà bessó. L'Artion i la nena, l'Alona, es queden a Níkopol. Són massa petits.

"Quan sigui al tren a punt de marxar faré un cor a la finestra i escriuré ‘mama'. Això vol dir ‘amor'.", Sasha, 8 anys

A l'estació hi ha molts nens que se'n van, tots van al Vallès. Els ha convidat (Terrassa Ajuda Nens d'Ucraïna (TANU), una ONG terrassenca que acull cada any per vacances un grup de nens ucraïnesos, des de la catàstrofe de Txernòbil. Com el Sasha, molts han repetit al llarg dels anys amb les mateixes famílies d'acollida.

La Rosa, la seva mare d'acollida, el pare i els seus germans Bernat i Adriana, l'abracen a l'aeroport. "Estàs cansat? No, suat."
Compartiran estiu a prop del mar. El Sasha neda com un peix, pren el sol, juga a futbol, fa la revetlla i canta al cotxe, és un més de casa.
-"Quantes vegades més vindràs?"
-"Quaranta."

És una vida diferent, però ell és el mateix. Totes dues li agraden i totes dues són seves. Les normes són una mica diferents a cada vida, però ell s'hi adapta sense cap aparent contradicció. Tothom fa un esforç -la mare d'allà, la família d'aquí- per respectar el que passa a cada vida. Hi ha complicitat, però de vegades no és fàcil.

"Tu no facis boxa i estudia", li diu el pare català. "Jo els dic als companys: ‘A mi no em toqueu, i jo no us toco a vosaltres.'", diu el Sasha. Els explica que un dia la Policia va venir a casa seva, perquè el padrastre li va pegar. "Si ho fa un altre cop, vindrà la Policia i anirà a la presó", li va dir el metge al Sasha. Els pares catalans pateixen més del que diuen.

El Sasha sempre pensa en la mare, li truca, li portarà petits records. Sentim les seves converses amb la família, el veiem alegre i pensatiu, esbojarrat, reflexiu. Sempre afectuós. Troba a faltar els seus germans, els voldria tenir amb ell, però ells viuen amb altres famílies.
"T'agradaria anar a la guerra, de gran? No, perquè hi moriré."

 

 

Arriba el moment de tornar, i el Sasha sap que també trobarà a faltar la seva família catalana... A l'aeroport el cobreixen de petons i de consells: "Porteu-vos molt bé, que sou molts germans i la mama Olga té molta feina!"

De tornada a casa, retroba el Vitalik i el Ruslan, els seus germans, i després la seva mare i els petits. Ella vol saber si s'han portat bé, si ha estat agraït. No ha de ser fàcil per a ella, tampoc, tenir els fills dividits en dues vides.
Per al Sasha tot és natural: es capbussa a la seva vida ucraïnesa amb la mateixa alegria que ho feia al mar, durant les vacances catalanes. Retroba la Nàstia, la seva amiga. "Com t'ha anat l'estiu?" "Hem trobat una serp supergrossa", li explica ella. Ell vol saber si el pare de la nena ha mort a la guerra. "No li ha passat res. De moment."

Els pares catalans han escrit una carta a la mama Olga, i ella l'hi llegeix. Li diuen que ha d'estudiar. "Ho veus, ells també ho diuen… encara no saps les taules de multiplicar." Ell li promet -amb el seu millor somriure de bon nen- que farà els deures de l'escola.

 

 

-"Mama, jo em vull quedar molt i molt de temps a Espanya."
-"Quan creixis, ja hi aniràs."

 

Ningú es podia imaginar, el 2016, quan es va estrenar "Sasha", que el seu protagonista tornaria a Catalunya el 2022, amb els seus germans petits, com a refugiat de guerra. A "Fugir", el documental que estrena "Sense ficció" el 26 d'abril, i que s'emetrà just abans que aquest, coneixerem el Sasha adolescent, tan tendre i afectuós com el nen que va ser, però en un moment molt més difícil de la vida.

 

"Sasha", el documental, va obtenir el Premi Especial del Jurat a la Seminci de Valladolid i el Primer Premi a l'Indocumentari, i va ser una de les pel·lícules més votades pel públic al festival DocsBarcelona. Dirigida pel jove realitzador sabadellenc Fèlix Colomer, va rebre crítiques positives a tots els festivals que ha visitat, de Valladolid a Mèxic, passant per Milà o Austràlia, entre d'altres.

 

Fitxa tècnica
Direcció: Fèlix Colomer
Direcció de fotografia: Pep Bosch
Muntatge: Guiu Vallvé i Fèlix Colomer
Direcció de producció: Aleksander Ponomarov
Disseny de so: Víctor Tort
Música: Joaquim Badia
Una producció d'ESCAC Films.
2016

"Sasha" és una producció d'ESCAC Films, SLU.

 

📲 #NensUcraïnaTV3