Les festes d'estiu més úniques de Catalunya: tradició, emoció i identitat

Catalunya és terra de seguicis, correfocs, balls de diables, castells, gegants i capgrossos, fogueres i associacionisme. Quan l'estiu arriba, les places comencen a revifar-se i els carrers s'omplen de gom a gom per viure la màgia de les festes majors. Mentre la calor convida a la pausa, el país respon amb danses, tradicions, música i rituals. 

En un món cada cop més accelerat i homogeni, aquest escenari on el folklore pren força i el llegat resisteix és una petita revolució que cal celebrar. Viatgem per quatre festes d'estiu que cal viure a través de la mirada de Quim Rutllant, expert en cultura popular, director i presentadordel programa "Mans" de Catalunya Ràdio.

 

1. Vilafranca del Penedès honra sant Fèlix 

Vilafranca escenifica la història d'un poble que ha sabut preservar, cuidar i fer evolucionar la seva festa amb rigor i emoció. Des de finals d'agost fins a començament de setembre, el municipi s'engalana per retre homenatge a sant Fèlix, patró de la localitat, amb una festa que és alhora espectacle i devoció. 

Els inicis d'aquesta festivitat daten del segle XVIII i el seu patrimoni és tant extens com precís: entremesos, balls de bastons, nans, gegants, diables i dracs desfilen en cercaviles i processons que mantenen una estructura gairebé intacta des dels orígens, també amb jornades castelleres.  

Però si hi ha un moment que marca l'ànima de la festa i que Rutllant destaca, aquesta és l'Entrada de Sant Fèlix, una processó de retorn del sant patró a la basílica, plena de força i solemnitat. 

 

2. Les Santes: nova tradició 

Poques festes a Catalunya han sabut reformular la tradició amb tanta naturalitat i encant com Les Santes de Mataró. Del 25 al 29 de juliol, la capital del Maresme es transforma en un escenari on la cultura popular més clàssica conviu amb propostes nascudes de la creativitat actual. Així descriu Quim Rutllant la capacitat de renovació de la ciutat:

"La cultura popular de Mataró ha sabut adaptar-se als nous temps i s'explica amb codis del segle XXI, que combinen elements tradicionals amb d'altres de nova creació." 

Havaneres, cercaviles, concerts, balls, sardanes i comparses omplen els carrers, però el que realment fa especial Les Santes és la capacitat de crear nous rituals, però mantenir l'essència de la festa: com el ball de requisits, que té més d'un segle d'història amb La Principal de la Bisbal com a banda sonora. O el "No n'hi ha prou!", la cloenda que s'ha erigit en símbol local i que combina gegants i música discotequera. Per al divulgador cultural, Les Santes són un emblema de la cultura popular catalana:

"Les Santes em fascina, perquè s'ha reinventat i ha sigut capaç, en poques dècades, de crear un imaginari comú."

 

3. El batec de Santa Cristina entre el turisme  

Lloret de Mar, sovint coneguda pel caràcter turístic, amaga una festa major carregada de sentit i arrelament: Santa Cristina, que se celebra el 24 de juliol en commemoració a la seva patrona. Durant aquest dia, el poble recupera la seva essència i, com fa generacions, viu una jornada que combina fe, tradició marítima i dansa popular. 

El moment més esperat és la processó marítima que condueix la imatge de la santa des de Lloret fins a l'ermita de Santa Cristina. Aquest desplaçament, que antigament es feia a peu, ara es fa per mar amb embarcacions tradicionals. I entre aquestes, destaca una cursa única: S'Amorra amorra, una regata de llaguts que s'inspira en les antigues disputes dels pescadors del segle XIX. 

Un cop a terra, la festa continua amb un dinar popular i el ball de plaça o ball de les almorratxes, una dansa tradicional d'arrels àrabs en què els participants ofereixen a les seves parelles un recipient de vidre amb aigua perfumada com a símbol de respecte i devoció.  

 

4. Valls encén l'estiu 

A finals de juny i per donar la benvinguda a l'estiu, la capital de l'Alt Camp celebra la seva festa major amb una intensitat que només s'explica des de la fidelitat a la història. No hi ha concessions ni floritures, la festa es viu com fa segles. 

El seguici cerimonial, el ball de l'àliga, la Moixiganga, els gegants, les Completes i els cavallets conformen una de les festivitats més completes i autèntiques de la cultura tradicional catalana. La Tronada, les Completes i el Tomb del Poble són alguns dels costums que marquen el calendari vallenc de finals de juny. 

I, com no podia ser d'altra manera, la festa de Valls és també la plaça dels castells. És la ciutat on es van documentar per primer cop i on les dues colles locals (la Vella i la Jove) ofereixen una rivalitat històrica que fa vibrar la plaça del Blat cada 24 de juny.  

En paraules de Quim Rutllant: "Ser global a partir d'allò local és l'aportació més gran que podem fer a la humanitat." I no hi ha gest més col·lectiu que recórrer Catalunya amb la voluntat de celebrar com sempre, però amb ulls nous.