Les joies de Zapatero i els regals a polítics, un problema ètic però sobretot fiscal

L'expresident del govern espanyol podria haver de pagar 650.000 euros per regularitzar les joies i posar-se al dia amb Hisenda, al marge del debat ètic que genera

Poc s'imaginava la Guàrdia Civil quan va registrar el despatx de l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero fa només unes setmanes que, més enllà de documents, trobaria joies en una caixa forta. Joies que l'entorn de l'expresident en un primer moment va valorar entre 30.000 i 50.000 euros, però que la joieria de referència Ansorena calcula que tindrien un valor superior a 1,3 milions d'euros.

El mateix entorn de l'expresident ara defensa que les joies són regals de la seva etapa de president, en concret, d'una visita del rei de l'Aràbia Saudita el 2007. Això faria que, d'una banda, quedessin desvinculades de la presumpta trama del rescat de l'aerolínia Plus Ultra i, de l'altra, que un possible delicte de contraban també desaparegués –hauria estat el mateix rei saudita qui les hauria entrat al país.

El secretari tècnic del Registre d'Economistes i Assessors Fiscals, Rubén Gimeno, situa la clau "en l'origen, s'ha d'esclarir si va ser una donació, una herència o un pagament en espècies, però ho ha d'acreditar".

Per les imatges, on la seva dona surt amb les mateixes joies, sí que sembla que les peces són de l'època, com defensa el seu entorn. El problema és que qui podria acreditar aquesta tesi, un regal de més d'un milió d'euros en joies, és el rei Abdullah, mort el 2015.

En qualsevol cas, Zapatero, hauria, com a mínim, d'haver declarat les joies.

Imatge d'algunes de les joies trobades a la caixa forta del despatx de Zapatero (Informe UDEF)

Un problema fiscal

Gimeno assegura el següent: "Les joies les hauria d'haver declarat. D'una banda, hauria d'haver pagat l'impost de donacions en rebre aquest regal de més d'un milió d'euros, i de l'altra, les hauria d'haver declarat com a guany patrimonial."

Pel que fa a l'impost de successions i donacions, com que han passat més de quatre anys des de la recepció, ja ha prescrit. La declaració s'hauria d'haver fet en un termini de 30 dies després d'haver rebut el regal.

Ara bé, atès l'alt valor de les joies, Zapatero també les hauria d'haver fet constar a la declaració de la renda i pagar l'impost de patrimoni corresponent.

"En aquest cas, només li comptaria des de l'any 2023, ja que abans a Madrid l'impost de patrimoni estava exempt per la política fiscal d'Ayuso. Com que l'Estat va recuperar l'impost a les grans fortunes, Ayuso va decidir recuperar el de patrimoni", apunta Gimeno.

Per posar-se al dia, hauria de pagar 52.000 euros, que equival a la tarifa de patrimoni de l'1,03% del valor d'1,3 milions d'euros de les joies dels darrers tres anys. Però, sobretot, Gimeno insisteix que "per regularitzar-les hauria de pagar 600.000 euros a l'Agència Tributària, corresponent al 45% del valor de les joies en l'IRPF en concepte de guany patrimonial no justificat".

En tots aquests casos, si la quota defraudada supera els 120.000 euros va per la via penal i ja no serien quatre anys per a la prescripció, sinó cinc.

Si s'acredita que s'han defraudat més de 600.000 euros es passaria als deu anys de prescripció. En tots els casos, els experts veuen poc recorregut a la via penal.

Agents de la Policia Nacional surten del despatx de Zapatero al carrer Ferraz (Europa Press/Matias Chiofalo)

Contradicció de Zapatero

De fet, Zapatero no hauria ni d'haver acceptat el regal, segons el Codi del Bon Govern que ell mateix va aprovar i que establia que tots els membres del seu govern haurien de rebutjar els regals que vagin més enllà dels usos de cortesia.

Més concretament, al Codi s'explicita el següent: "Es rebutjarà qualsevol regal, favor o servei en condicions avantatjoses que vagi més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia, o préstecs o prestacions econòmiques que puguin condicionar el desenvolupament de les seves funcions, sens perjudici del que estableix el Codi Penal. En el cas d'obsequis de major significació de caràcter institucional s'incorporaran al patrimoni nacional."

Paradoxalment, Zapatero sí que va entregar molts altres regals a Patrimoni Nacional, de fet, de l'Aràbia Saudita en consten quatre més, sobretot rellotges de sobretaula amb parts d'or i maragdes. Queda en l'aire per què va entregar uns regals i els altres no. I, sobretot, si els tornarà. Sánchez ja s'hi ha referit i diu que "és Zapatero qui ha de respondre això".

De moment, sobre les joies, l'expresident no va voler fer cap declaració a la sessió judicial amb el jutge Calama, perquè vol tenir més documents per defensar-ne la procedència.

José Luis Rodríguez Zapatero i la seva esposa, Sonsoles Espinosa, arribant al debat d'investidura de l'any 2008 (Europa Press)

Els regals als polítics, una realitat poc coneguda

Un dels seus ministres, Miguel Sebastián, va fer un article a ElDiario.es en què defensava Zapatero i destapava una realitat poc o gens coneguda: els nombrosos regals que reben els membres del govern quan viatgen a països, i ho exemplificava amb una anècdota personal segons la qual va rebre una cartera plena de joies. Però, curiosament, el que havia de ser una defensa deixa en evidència el comportament de l'expresident, ja que Sebastián va entregar totes les joies al ministeri i va ordenar fer una vitrina per exposar-les.

Sánchez també s'hi va referir divendres des de Brussel·les, on va explicar com moltes vegades els regals es fan en forma de presents entre les delegacions i el mateix polític no acaba de saber què ha rebut ni el seu valor. És un fet, però, que tots aquests regals els reben en qualitat de membres del govern espanyol i, per tant, servidors públics, i no haurien en cap cas de ser per a l'enriquiment personal.

Altres països ho tenen molt més regulat, amb legislació clara i explícita, com per exemple Alemanya, que no permet ni tan sols que acceptin entrades per a esdeveniments com poden ser un concert o un partit de futbol.