Les "maras" extorqueixen dones hondurenyes que treballen a Catalunya

La comunitat hondurenya a Catalunya està formada sobretot per dones, moltes vegades caps de família. A les dificultats de trobar feina, ara se'ls afegeix un altre problema. Les "maras", organitzacions criminals del seu país d'origen, les extorqueixen amb l'amenaça de matar els seus fills si no els paguen diners. És una forma de finançament per a aquests grups de delinqüents.

Hi ha desenes de casos. Un d'ells és el de la María, a qui van extorsionar set vegades durant un mes i mig. Les "maras" van dir a la seva filla que la matarien i també el seu fill si no pagava.

"Vaig rebre un missatge de la meva filla dient-me que estava amenaçada. Que necessitava una quantitat de diners o, si no, la matarien a ella i el seu fill perquè la seva mare està a Espanya... I, que com que és Nadal, de molts diners, jo estava rebent aquestes quantitats", ha explicat.

Va haver de demanar prestats els 3.000 euros, que ha hagut d'anar pagant per salvar la vida de la seva filla i el seu nét, fins que ha trobat un lloc segur per amagar-los. L'extorquien amb petites quantitats, però amb un marge de poques hores per fer les entregues.

L'amenaça, però, encara va ser més angoixant perquè la María feia temps que no trobava feina i, en aquell moment, només feia una substitució de pocs dies com a cuidadora.

Un pacte de silenci per sobreviure

La solució que han adoptat la majoria d'aquestes dones és fer un pacte de silenci amb la família, perquè ningú de l'entorn no sàpiga que s'estan guanyant la vida a Espanya, encara que, de fet, moltes vegades aquí, en realitat, sobreviuen com poden. Així ho explica la Carla:

"Ells no diuen mai on estic, si estic treballant o no, quant guanya, quant envio. Si envio diners: un cop en un banc, una altra vegada en un altre. Mai al mateix lloc perquè no ens tinguin clissats."

Moltes dones hondurenyes que viuen a Catalunya són caps de família i preveuen fer el reagrupament familiar així que puguin, per a la seguretat dels seus fills. Però mentrestant conviuen amb aquesta situació d'extorsions que els persegueix més enllà del seu país. Com que el fenomen de les "maras" no està reconegut com un conflicte armat, les víctimes no poden demanar asil. Aquest fet agreuja la seva situació i la majoria opten per entrar amb visats de turista i intentar solucionar els papers una vegada ja són aquí.

Estrès postraumàtic

La Nancy, una psicòloga que ha tractat alguna d'aquestes dones, exposa que "per la situació que han viscut i la història que porten, desenvolupen tot un sistema, que podríem emmarcar dins del símptoma postraumàtic, perquè l'experiència de vida ha estat tan difícil que les du a viure unes pors extremes."

I és que les "maras" són organitzacions criminals formades per grups de delinqüents per a qui la vida no té cap preu. Estar en el seu punt de mira pot ser letal.

La por extrema a les "maras" no s'oblida tot i deixar enrere Hondures, on operen des de fa anys i on el 80% dels homicidis no es poden denunciar perquè moltes vegades els delinqüents actuen amb la connivència de la Policia.

Tot i que es tracta d'històries individuals, el fenomen de les extorsions es repeteix en desenes de casos d'hondurenys i hondurenyes que viuen a Catalunya.