Les mirades de Dolors Genovès  

Cada persona té una mirada pròpia i insubstituïble sobre la realitat. O més d'una, i les de Dolors Genovès han estat les d'una periodista valenta, rigorosa, apassionada i amb vocació de servei. Ha format part de TV3 des dels inicis i hi ha deixat petjada. Com recorda la directora de "Sense ficció", Montse Armengou, "quan ningú parlava de recuperació de la memòria històrica, ella ja havia fet documentals com 'Operació Nikolai' o 'Sumaríssim 477'".

A través de la seva feina periodística, Genovès ha deixat un valuós llegat, amb nombrosos documentals d'investigació que segurament no haurien estat possibles sense la seva visió oberta, analítica, respectuosa i perspicaç. La seva rigorositat professional la va portar cap arxius que semblaven impenetrables, a testimonis excepcionals de fets històrics i a realitats complexes del present. És per això que els seus documentals són un llegat on s'endevinen totes les seves mirades.  

1. La mirada a la memòria dels arxius

Després de dècades de dictadura franquista, molts dels fets del període del 1936-39 havien quedat gairebé oblidats. Dolors Genovès hi va dirigir la mirada per explicar-ne alguns, com l'assassinat del líder del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) Andreu Nin, a "Operació Nikolai", o l'afusellament del líder democristià Carrasco i Formiguera, a "Sumaríssim 477". Per fer-ho va haver d'acudir als arxius. En el cas d'"Operació Nikolai", la recerca la va dur a treballar durant sis mesos a Moscou, Roma, Barcelona, Madrid i Alcalá de Henares. Amb l'equip d'investigació del documental va aconseguir accedir per primera vegada a una documentació secreta i segellada durant 55 anys als arxius de la Internacional Comunista i del KGB a Moscou.

Dos anys després estrenava "Sumaríssim 477", un documental en què per primera vegada s'aportaven proves del que va passar durant el consell de guerra que va condemnar a mort el líder democristià Manuel Carrasco i Formiguera. L'equip d'investigació liderat per Genovès va fer que TV3 fos el primer mitjà de comunicació que accedia a un arxiu sota jurisdicció militar; concretament, a l'Arxiu del Govern Militar de Burgos. I hi va descobrir l'al·legat de la defensa, l'argumentació del fiscal, els testimonis de càrrec i de descàrrec, i els interrogatoris a què va ser sotmès l'encausat. En definitiva, les raons, els testimonis i les suposades proves que la justícia militar franquista va utilitzar per condemnar el polític republicà i catalanista a la pena de mort.

 

2. La mirada a la memòria dels testimonis

Quan els fets sobre els quals poses la mirada són més recents et permeten treballar amb nombrosos testimonis vius. Per explicar els dies que van seguir la mort de Franco a "4 dies de novembre", Dolors Genovès va poder combinar imatges d'arxiu amb entrevistes a testimonis de l'oposició clandestina i de persones que ocupaven càrrecs públics destacats. El muntatge reconstrueix com es va viure des dels diferents àmbits de la vida pública l'allau d'esdeveniments que van tenir lloc en només quatre dies.

Una forma d'acostar-se als fets que va repetir a "Abecedari Porcioles", un retrat del mandat del controvertit alcalde franquista de Barcelona Josep M. de Porcioles.

 

3. La mirada a la complexitat política i social

L'any 2006 es va aprovar la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya amb un redactat final que modificava el text aprovat inicialment pel Parlament de Catalunya. L'actualitat política del país es trobava en plena discussió de com havia de ser la relació entre Catalunya i Espanya, un debat que centraria la política dels següents anys. En aquest marc, Dolors Genovès va fer un seguit de documentals que reflexionaven sobre Catalunya fixant-se en altres nacions sense estat.

A "Adéu, Espanya?" compara la realitat de nacions sense estat com Groenlàndia, Escòcia i el Quebec amb la de Catalunya. A "Això no funciona o potser sí" fa una aproximació a la realitat institucional, social, cultural i econòmica a les regions estat que integren Bèlgica. Finalment, a "Hola Europa" recull les reflexions de 31 personalitats sobre el dret a l'autodeterminació i la situació política que es viu a Catalunya.

 

4. La mirada a la fe

Si la política és complexa, la relació de l'ésser humà amb la fe a través de la religió també ho és. A "Déu, amb accent", Dolors Genovès posa la mirada en les religions a través de deu persones de diferents confessions que parlen de Déu. Jueus, catòlics, musulmans, ortodoxos, protestants, sufís, testimonis de Jehovà i budistes participen en aquest documental coral i ens expliquen la seva relació amb la transcendència.

 

5. Mirades respectuoses

Per acabar aquesta proposta que recupera part de l'obra de Dolors Genovès, hem rescatat un document on ella mateixa explica els seus inicis a TV3. El desembre del 1983, Dolors Genovès va rebre l'encàrrec de l'aleshores director, Alfons Quintà, de crear un arxiu d'imatges de personalitats catalanes d'edat avançada per poder-ne fer biografies que s'emetrien el dia de la seva mort.

Genovès narra en aquesta entrevista del programa "Toc de llum" la delicadesa amb què va afrontar les entrevistes a personalitats com J. V. Foix o Salvador Espriu sabent que s'emetrien un cop es morissin. Una vegada més, la seva mirada partia des del respecte als protagonistes i la història.