Les onades de calor es triplicaran a les ciutats el 2050, i el Baix Llobregat s'endú la pitjor part

Les onades de calor es podrien triplicar a les ciutats d'Espanya amb més de 40.000 habitants d'aquí a l'any 2050. A Catalunya, l'impacte serà més gran a la costa del Baix Llobregat.

Així es desprèn d'un nou informe científic elaborat pel Barcelona Supercomputing Center i el laboratori d'idees 300.000 km/s, que alerta que al sud del litoral de Barcelona és on la calor augmentarà més respecte dels estius actuals. 

En aquest sentit, el risc de tenir més onades de calor és més elevat a ciutats com Castelldefels, Gavà i el Prat de Llobregat. També a Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf.

Segons Paloma Trascasa Castro, investigadora del Barcelona Supercomputing Center, aquest escalfament va lligat a l'augment de la temperatura del Mediterrani, que s'està produint a un ritme més accelerat del previst.

Si abans dels anys 90 les onades de calor eren excepcionals a l'estiu i no passaven sempre, des del 2015 n'hi ha hagut cada any. A més, aquests episodis també duren més dies, són més intensos i afecten una superfície més gran. 

Les dades del Meteocat també mostren que els dies de calor extrema i les nits tropicals i tòrrides s'han disparat en les darreres dècades, especialment al litoral i a l'àrea metropolitana de Barcelona.

L'estudi preveu que a Barcelona hi haurà més nits tropicals, aquelles en les quals la temperatura no baixa dels 25 ºC. La ciutat passarà de les 40 que hi va haver el 2000, a un centenar a finals d'aquest segle.

A més, l'anàlisi apunta que l'evolució de la temperatura continuarà depenent de les emissions d'efecte hivernacle dels pròxims anys. Però també indica que una part d'aquest augment ja és inevitable, i que les ciutats s'hauran de preparar per a aquest nou escenari.

Edificis i ciutats que no estan preparats

Més dies de calor extrema també implicaran una necessitat més gran de refrigeració als edificis. Bàsicament, els entorns urbans hauran de suportar unes condicions climàtiques per a les quals no han estat concebuts. 

Per això, Pablo Martínez, urbanista de 300.000 km/s, diu a 3CatInfo que "com menys preparada estigui la teva ciutat, més difícil serà el futur que hauràs d'afrontar", i reclama adaptar els municipis per reduir els efectes de la calor.

Hem de vianantitzar, hem de fer ciutats molt verdes, i això és clau.

De fet, la calor extrema té una derivada sobre el problema de l'habitatge. I és que pot empènyer aquells amb un poder adquisitiu més alt cap a les ciutats i els barris més frescos. Per exemple, indrets de la ciutat de Barcelona a prop de Collserola, que registren rendes mitjanes o baixes però que tenen parcs, zones obertes i menys densitat residencial.

També són més vulnerables a la gentrificació climàtica localitats de l'àrea metropolitana com Badia del Vallès, Sant Adrià de Besòs o Sant Boi de Llobregat, segons Amalia Calderón Argelich, investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB.

Europa viu l'inici d'estiu més calorós

Tot això, mentre Europa viu el començament d'estiu més calorós de la història, segons les dades del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus fetes públiques aquest dilluns.

Els mesos de juny i juliol han estat especialment càlids i secs, sobretot a Espanya, França i el Regne Unit. Una combinació que ha afavorit els incendis forestals, amb rècords d'emissions. 

Pel que fa al mar, la temperatura de l'aigua també ha assolit màxims històrics tant a l'Atlàntic com al Mediterrani occidental.

En concret, a Catalunya, aquest diumenge les boies de Barcelona i Tarragona van marcar nous rècords de temperatura, amb registres de 30,5 ºC i 30,7 ºC, respectivament.